És indiferent en quin moment sortim de la bombolla protectora, tots n’acabem sortint tard o d’hora. Però crec també que, de vegades, hi ha qui des que neix porta dintre la pròpia jungla. En aquest cas no hi ha protecció possible: viure serà sempre sobreviure. La pluja els impedirà de veure-hi clar i sentiran damunt el pit el pes d’una verdor infinita. Respiraran ben fluix, amagats en motels o dins vestits elegants, per evitar les mossegades de la gent comuna.

— Xevi Solà