Art en Brut presenta, durant tot el mes de setembre, l’exposició dedicada a Joan Ponç i Bonet: Un autoretrat i altres móns onírics fent un breu recorregut al seu imaginari pictòric partint d’una peça excepcional: l’autoretrat que va ser exposat per primer cop a la Sala de Arte de Bilbao l’any 1947.

Acompanyen la mostra altres originals, gravats, litografies, llibres il·lustrats d’en J.V Foix o Goytisolo i catàlegs que enceten l’univers màgic i simbòlic que Ponç dibuixava. La mostra inclou peces seleccionades on destaquen la rellevància que Ponç donava a la figura aïllada: busts, cares de perfil i de front, retrats de mig cos i cos sencer que li permetien indagar en la observació del cos humà i el subconcient.

El món oníric que navega pel subconcient de l’artista el va anar construint amb criatures que formen part, d’una banda de la tradició popular com ara les bruixes i d’altra banda, del primitivisme feudal d’on extreu els humanoides i monstres híbrids.

De la mà del poeta J.V Foix, el pintor hauria descobert el surrealisme i per tant se li va obrir el “camí d’expressió que anava més enllà del coneixement racional” amb un llenguatge que es caracteritza per anar ‘a contracorrent’ i per construir en llibertat el seu propi món oníric.

L’excel·lència i minuciositat de Joan Ponç com a dibuixant són trets inqüestionables que com molt bé el definia J.V Foix: “No és un artista sino un investigador plàstic i artesà laboriós”.

Ponç treballava amb una gamma cromàtica molt reduïda donat que li interessava indagar en les possibilitats de les formes abstractes i la desproporció. La reiteració de personatges i objectes (geperuts, espelmes, claus, espectres) són una constant en la seva obra. L’imaginari poncià sovint resta envoltant de la foscor i misteri. Joan Ponç va rebutjar explicar la seva pintura ni donar pistes o claus interpretatives explícites, i
com ell mateix deia: “L’art és el mitjà per penetrar en el misteri”.