Es pot establir un paral·lelisme entre el terme wireless (connexió sense fils) i el procés d'emancipació vist com un allunyament progressiu del vincle físic més originari: el cordó umbilical. L'adolescència com a moment de definició d'una identitat individual a partir de l'entrada als imaginaris de la comunitat triada, sovint de base estètica (musical, visual), formant noves relacions que van més enllà de les merament virtuals; afinitats sensibles que generen nous vincles emocionals i físics. L'adolescència com a moment de connexió a un wireless afectiu; moment paradigmàtic de les friccions amb la realitat i de cerca d'una tribu, la família escollida. Anem de la fricció respecte a les construccions identitàries consensuades, a les ficcions d'obertura d'escletxes que ens proposen tres artistes:

A la instal·lació fotogràfica i de vídeo Acte de fe, Irena Visa boicoteja la idea de veracitat en la constant autorepresentació que projectem a través de les xarxes socials, subverteix així els conceptes d'autobiografia i correspondència amb la realitat.

Laura Llaneli utilitza premisses de l'estètica de diferents corrents dels seixanta-setanta com la performance, Fluxus, la idea de silenci de John Cage o la música minimal americana que fusiona amb estètiques teen actuals com el trap i fenòmens virals com el mannequin challenge.

Laura Torres treballa amb les ficcions postapocalíptiques com a creadores de nous mites fundacionals: a la seva peça de vídeo A314 un grup d'adolescents sobreviu a la catàstrofe en un institut de secundària del futur; les bases d'una nova civilització quedaran en suspens.

Wireless és el resultat expositiu del programa anual Bòlit Mentor, un projecte educatiu en col·laboració amb tres instituts d'educació secundària en una aposta per la creativitat en l'àmbit educatiu. Tres artistes visuals seleccionades per concurs s'han introduït en els centres i han treballat amb grups d'estudiants un projecte artístic compartit. La comissària de l'exposició ha fet l'acompanyament integral de l'experiència, ha estat mentora dels artistes, ha mediat entre el centre d'art i el centre educatiu, entre la proposta artística i el públic. Amb la col·laboració dels instituts d'educació secundària Santiago Sobrequés i Carles Rahola de Girona i Josep Brugulat de Banyoles.