Aventurer poeta i boxejador, el “místic colossal”, tal com l’anomenava Mina Loy, d’un físic imponent, Fabian Avenarius Lloyd, que agafa el pseudònim d’Arthur Cravan (des la seva arribada a Paris el 1909), és un personatge prou enigmàtic, “un passant singular” la vida del qual es confon amb la seva obra i el naixement i mort del qual segueixen sent tan misteriosos com el seu mitjà de subsistència. Cravan, que es feia dir nebot d’Oscar Wilde (amb qui estava emparentat a través del seu pare), i que es presenta com “el poeta dels cabells més curts del món”, es va fer famós per una revista no-conformista, Maintenant, del qual n’era alhora el director, editor i únic col·laborador. Els altres noms que hi ha als índexs només eren pseudònims. Hi va haver cinc números de Maintenant, entre el 1912 i el 1915, que venia ell mateix en un carretó.
Tant per les mistificacions com pel seu comportament –sobre el ring o a l’escena– com per la seva manera de dur l’art i la literatura al mateix pla que els fenòmens de la vida i considerar l’escàndol com a element artístic, Cravan es troba enmig dels precursors essencials de l’aventura Dadà. L’exposició presenta per primera vegada les obres d’un pintor imaginari que va exposar a la galeria Bernheim Jeune el 1914: Édouard Archinard. Marc Dachy va insinuar al seu Journal de Dada, que el nom és gairebé un anagrama fonètic d’anarchie (anarquia).
L’exposició es centra en l’estada de Cravan a Barcelona. El desembre de 1915, arriba a Barcelona i s’hi troba les parelles d’artistes Juliette Roche i Albert Gleizes; Serge Charchoune i Helena Grunhoff, i els Picabia. Per sobreviure, imparteix cursos de boxa en un club reputat i hi arbitra combats. El març de 1916, amb l’arribada del boxejador Jack Johnson (primer boxejador afroamericà campió del món de pesos pesats) fa que es precipitin els esdeveniments. Els dos homes busquen publicitat – Johnson es troba al final de la seva carrera i Cravan vol finançar-se la marxa cap a Nova York –.
Es signa un contracte i el combat es fa a Barcelona el 23 d’abril. Cravan no dona cap cop de puny al seu adversari i cau fora de combat al sisè assalt.
Durant el 1916 també va diverses vegades a Tossa de Mar on freqüenta Picabia i Maria Laurencin. Hi fa més boxa que no pas literatura i fuig cap a aquesta “colònia estrangera” per retirar-se a la seva “torre d’ivori”. Al final de 1916, s’embarca de nou cap a Amèrica.
en Facebook esta exposición | comparte en Twitter esta exposición | Como llegar |
|
TODAS LAS EXPOSICIONES DE ESTE ESPACIO
|