Conxita Fornt (Barcelona, 1934) es va especialitzar en art a l’Escola Eina entre els anys 1981 i 1983 al costat d’Albert Ràfols-Casamada, Francesc Artigau, Javier Serra de Rivera, Francesc Todó, Sergi Aguilar, Ernest Fontecillas o Patricio Vélez. Des d’un inici figuratiu, el seu treball desemboca en un univers de formes abstractes per tal d’arribar a copsar tot allò que no té forma i que conviu amb elements tangibles dins d’un espai que emana lirisme, color i llum.

En aquesta mostra titulada “La bellesa de la figura humana”, Xita Fornt ha volgut plasmar el nu, atreta per l’estudi de la figura humana. Després de “Geometria i Color”, l’obra de Fornt evoluciona conjugant l’abstracte i el figuratiu.

Xita Fornt (Barcelona, 1934) va estudiar l’especialitat d’art a l’Escola Eina entre els anys 1981 i 1983, juntament amb artistes com Albert Ràfols-Casamada, Francesc Artigau, Xavier Serra de Rivera, Sergi Aguilar, Patricio Vélez i Ernest Fontecilla. Amb aquest darrer va continuar estudiant durant el 1987 i 1988, i també hi va compartir una exposició col·lectiva a l’Escola d’Arquitectes de Girona. Varen seguir tres anys al costat de Francesc Artigau i Xavier Serra de Rivera, tres més de la mà d’Aurora Altiseny i Clara Guillot i, finalment, dos anys a l’estudi al costat de l’artista Pau Alemany.

Tot i que es va iniciar en la figuració, ràpidament va evolucionar cap a l’abstracció, amb un llenguatge plàstic dominat pel gest, la taca i la llum. Un estil que la feia sentir còmoda i lliure a l’hora d’expressar-se, amb el qual va desenvolupar un univers de formes abstractes que li permetien arribar a copsar tot allò que no té forma i que conviu amb elements tangibles dins un espai líric o oníric.

No obstant, els darrers anys l’interès per l’estudi de la figura humana l’ha portat a recórrer el camí invers i reprendre la figuració, tot i que sense abandonar l’abstracció, conjugant les línies del dibuix amb la taca de color expressionista. A l’exposició que presentem, doncs, la figura humana és la protagonista, amb una línia d’una simplicitat extrema, Fornt dibuixa cossos nus que es mouen al ritme de les pinzellades de color tot recordant que, sovint, el límit entre la figuració i l’abstracció es pot arribar a dissoldre amb el sol traç d’una línia.