Paqui Fuster aborda les seues arrels dels Ports: Forcall, Villores, Morella... amb una resolució abstracta molt potent, en la qual no defuig l’element matèric.

L’abstracció transforma aqueixos paisatges imponents en un motiu de reflexió on la composició i el tractament matèric de la matèria plàstica evoquen la terribilitá convulsa a la qual la història geològica, tan ben estudiada per científics de la talla de Vicent Sos Baynat, va sotmetre el nostre paisatge al llarg de les eres.

Paisatge ferit que ara es troba amenaçat pel fracking i per la desafecció humana. Antoni Albalat El títol de la nova sèrie de treballs de Paqui Fuster qüestiona. Per què verd? Paqui Fuster mostra el verd com una variació més de la terra.. El ventall cromàtic dels verds de la terra qüestiona i transmet una tensió permanent.

Sedimentació material i simbòlica del no-res d'una terra agra. Imatge d'un territori amb una natura excepcional, la qual podria ser i no és. Verd de l'oxidació, de la corrosió i del fang eixut. Verd de la pedra, de la roca i de la terra seca.

Tensió d'un territori erm i abandonat amb la bellesa insòlita dels elements de la natura deixats de la mà de Déu. Ombra i sedimentació material i simbòlica de moltes coses. Refracció de la llum del sol que és foc. Reflexió sobre la presència i la fertilitat de l'aigua absent i de l'aire que tot ho seca.

La terra de Paqui Fuster, encara que siga verda, no és ombra: és un esclat de llums.

Joaquin Dolz