La pràctica fotogràfica de Xavier Deltell és molt àmplia i els seus registres abasten un ventall molt divers, encara que tothora se situen en aquesta condició de contenidor de coneixement.

Tot i que actualment vivim un moment de saturació d’imatges, la indefensió del receptor davant tanta contaminació visual demana dels autors que siguin constructors d’esperits crítics. 

Per a la Sala dels Trinitaris hem triat dues cares d’una mateixa moneda; dues suites que contrasten pel diàleg de contraris que estableixen. A través de la sèrie Reflexions, l’artista reprèn la imatge construïda i escenificada, explorant al màxim els recursos surreals per a traslladar possibles lectures narratives; relats onírics composats pel propi artista que metamorfosegen la realitat. En oposició, la sèrie Absències recala en la “no intervenció” del fotògraf per captar, en espais trobats, la poètica del no res. Imatges de silenci i de nostàlgia, petges en blanc i negre suspeses en el temps, contrasten amb la transgressió d’un món en color composat amb objectes dispars. Però, ambdues tenen un denominador comú: comparteixen atmosferes sorprenents i desconcertants que inquieten d’igual manera l’espectador i el fan partícip actiu per la seva condició d’obra oberta i de lectures permeables.