Realisme(s) a Catalunya. (1917-1936) Del Picasso clàssic al Dalí surrealista . Foto 1
 
Realisme(s) a Catalunya. (1917-1936) Del Picasso clàssic al Dalí surrealista
Clausurada el 13 de Octubre
Museu Maricel
web: museusdesitges.cat/ca
     

El Museo de Maricel se vuelve a vestir de largo para acoger una exposición de primer nivel, que muestra hasta que punto el contexto europeo de entre guerras marcó a los artistas catalanes y su obra. La exposición Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista presenta pinturas de los mismos Picasso y Dalí, junto a otras piezas de artistas como Joaquim Sunyer, Alfred Sisquella, Josep de Togores, Ángeles Santos o Joan Miró. Es una iniciativa de los Museus de Sitges, el Museu de Valls y el Museu de la Garrotxa (Olot), impulsada a través de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, y está comisariada per la historiadora de arte Mariona Seguranyes.

La exposición Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista supone una prospección y análisis de uno de los momentos más fascinantes y complejos de la historia contemporánea, como es el período entre las dos guerras mundiales, desde una óptica catalana. La muestra relata los encuentros y divergencias de los creadores catalanes entre el final de la Primera Guerra Mundial y el estallido de la Guerra Civil española, sacudidos por las grandes transformaciones sociales y políticas del momento (la Gran Guerra, la Revolución Rusa, la muerte del presidente de la Mancomunitat e impulsor del Novecentismo, Enric Prat de la Riba, la Dictadura de Primo de Rivera, los conflictos sociales y laborales…).

La muestra expone el retorno al realismo y al clasicismo, que marcó el contexto artístico y europeo, y refleja como se manifestó en los artistas catalanes. La exposición recoge como asumieron los artistas catalanes del llamado Rappel a l’ordre de Jean  Cocteau, así como la influencia que ejercieron la Nueva Objetividad alemana, el Novecento italiano o el Realismo mágico, bautizado por Franz Roh. Se trata de los nuevos realismos (s) de la pintura catalana, que van del exterior al interior con unos referentes europeos. Unos tiempos de búsqueda, melancolía y evasión.

Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista está estructurada en cuatro ámbitos: Antecedentes de un clasicismo moderno (1905-1914); En busca de las nuevas figuraciones (1917-1936); Pintores catalanes bajo la influencia de Picasso; y Metafísica, surrealismos y logicofobismo.

Picasso como referente

La figura y la obra de Picasso como referente estético constituye uno de los ejes centrales de la exposición. Sus obras de línea clásica y ingressiana conviven con sus telas tardo-cubistas, algunas de las cuales producidas a lo largo de su estancia en la Barcelona de 1917. Con motivo de la exposición, se ha analizado la correspondencia de varios artistas que acudieron al artista malagueño, que los ayudó ofreciéndoles contactos de marchantes de París. Se trata, entre otros, de Francesc Domingo, Pere Pruna, Mariano Andreu, Manuel Humbert, Joan Miró o Salvador Dalí.

A partir de ahí surge una relación de complicidades estéticas que nos permiten entender hasta que punto obras icónicas como El Arlequín de Picasso, marcarán de maneras muy diferentes el camino a pintores como Josep de Togores, Francesc Domingo y en un momento muy preciso a Joan Miró. Todos ellos en un momento u otro se dejaron guiar por Picasso, por sus arlequines, por las mujeres mediterráneas corriendo por la playa y por un universo que de tan dulce que era dolía.

Obras de diferentes colecciones públicas y privadas

La exposición incluye obras y documentación procedentes del Museu Picasso de Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu de Montserrat – Abadia de Montserrat, Biblioteca Museu de Vilanova i la Geltrú, Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, Museu d’Art de Sabadell, Fundació Abelló de Molet del Vallès, Fundació Palau de Caldes d’Estrac, Museu de Valls, Museu de la Garrotxa d’Olot, Museu d’Història de Girona, Alfolí de la Sala – Museu de l’Escala, aparte de varias colecciones particulares.

La muestra está acompañada de un catálogo con textos de los historiadores del arte Francesc Fontbona, Ricard Mas y de la misma comisaria Mariona Seguranyes. La edición cataloga cerca de unas 80 obras además de contener la reproducción de varias cartas y documentos procedentes de la Biblioteca de Catalunya, Museé National Picasso, Arxiu Històricde la Ciutat de Barcelona, Museu d’Art Jaume Morera, Lleida, Ajuntament de Girona y archivos particulares, entre otros.

Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista se expone en el Museu de Maricel hasta el 13 de octubre. Posteriormente viajará a los Museus de Valls y de la Garrotxa (Olot).

____________________________________________________________________________

El Museu de Maricel es torna a vestir de llarg per acollir una exposició de primer nivell, que mostra fins a quin punt el context europeu d’entre guerres va marcar als artistes catalans i la seva obra. L’exposició Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista presenta pintures dels mateixos Picasso i Dalí, junt amb altres peces d’artistes com Joaquim Sunyer, Alfred Sisquella, Josep de Togores, Ángeles Santos o Joan Miró. És una iniciativa dels Museus de Sitges, el Museu de Valls i el Museu de la Garrotxa (Olot), impulsada a través de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, i està comissariada per la historiadora de l’art Mariona Seguranyes.

L’exposicióRealisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista suposa una prospecció i anàlisi d’un dels moments més fascinants i complexos de la història contemporània, com és el període entre les dues guerres mundials, des d’una òptica catalana. La mostra relata les trobades i divergències dels creadors catalans entre el final de la Primera Guerra Mundial i l’esclat de la Guerra Civil espanyola, sacsejats per les grans transformacions socials i polítiques del moment (la Gran Guerra; la Revolució Russa; la mort del president de la Mancomunitat i impulsor del Noucentisme, Enric Prat de la Riba; la Dictadura de Primo de Rivera; els conflictes socials i laborals…).

La mostra exposa el retorn al realisme i el classicisme, que va marcar el context artístic i europeu, i reflecteix com es va manifestar en els artistes catalans. L’exposició recull com van assumir els artistes catalans l’anomenat Rappel a l’ordre de Jean Cocteau, així com la influència que van exercir la Nova Objectivitat alemanya, el Novecento italià o el Realisme màgic, batejat per Franz Roh. Es tracta dels nous realismes(s) de la pintura catalana, que van de l’exterior a l’interior amb uns referents europeus. Uns temps de recerca, melancolia i evasió.

Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista està estructurada en quatre àmbits: Antecedents d’un classicisme modern (1905-1914); A la recerca de les noves figuracions (1917-1936); Pintors catalans sota la influència de Picasso; i Metafísica, surrealismes i logicofobisme

Picasso com a referent

La figura i l’obra de Picasso com a referent estètic constitueix un dels eixos centrals de l’exposició. Les seves obres de línia clàssica i ingressiana conviuen amb les seves teles tardo-cubistes, algunes de les quals produïdes al llarg de la seva estada a la Barcelona de 1917. Amb motiu de l’exposició, s’ha analitzat la correspondència d’un seguit d’artistes que van acudir a l’artista malagueny, que els va ajudar oferint-los contactes de marxants de París. Es tracta, entre d’altres, de Francesc Domingo, Pere Pruna, Mariano Andreu, Manuel Humbert, Joan Miró i Salvador Dalí.

A partir d’aquí sorgeix una relació de complicitats estètiques que ens permeten entendre fins a quin punt obres icòniques com l’Arlequí de Picasso, marcaran de maneres molt diferents el camí a pintors com Josep de Togores, Francesc Domingo i en un moment molt precís a Joan Miró. Tots ells en un moment o altre es van deixar guiar per Picasso, pels seus arlequins, per les dones mediterrànies corrent per la platja i per un univers que de tan dolç que era feia mal. 

Obres de diferents col·leccions públiques i privades

L’exposició inclou obres i documentació procedents del Museu Picasso de Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu de Montserrat - Abadia de Montserrat, Biblioteca Museu de Vilanova i la Geltrú, Museu d’Art Jaume Morera, Lleida, Museu d’Art de Sabadell, Fundació Abelló de Mollet del Vallès, Fundació Palau de Caldes d’Estrac, Museu de Valls, Museu de la Garrotxa, Olot, Museu d’Història de Girona, Alfolí de la Sal - Museu de l’Escala, a banda de diverses col·leccions particulars.

La mostra està acompanyada d’un catàleg amb textos dels historiadors de l’art Francesc Fontbona, Ricard Mas i de la mateixa comissària de l’exposició Mariona Seguranyes. L’edició cataloga prop d’unes 80 obres a més de contenir la reproducció de diverses cartes i documents procedents de la Biblioteca de Catalunya, Museé National Picasso, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Museu d’Art Jaume Morera, Lleida, Ajuntament de Girona i arxius particulars, entre d’altres.

Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista s’exposa al Museu de Maricel fins el 13 d’octubre. Posteriorment, viatjarà als Museus de Valls i de la Garrotxa (Olot). 


Realisme(s) a Catalunya. (1917-1936) Del Picasso clàssic al Dalí surrealista . Foto 2
Picasso. Arlequin

Realisme(s) a Catalunya. (1917-1936) Del Picasso clàssic al Dalí surrealista . Foto 3
Togores. Jugadores de billar

Realisme(s) a Catalunya. (1917-1936) Del Picasso clàssic al Dalí surrealista . Foto 4
Pere Pruna. Retrato de Jean Cocteau
 en Facebook esta exposición comparte en Twitter esta exposición   Como llegar

foto usuario
Iniciar sesión   |   Registrarse
  • Añade esta expo a tus favoritos
  • Envia este enlace a un amigo
Ver mis favoritos
Elige el idioma de la página
La Casa Encendida
MUSAC Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León
Museo San Telmo
CGAC Centro Galego de Arte Contemporánea
Museo Lázaro Galdiano
Comunidad de Madrid
Artium
 

  TODAS LAS EXPOSICIONES DE ESTE ESPACIO  
Realisme(s) a Catalunya. (1917-1936) Del Picasso clàssic al Dalí surrealista
Realisme(s) a Catalunya. (1917-1936) Del Picasso clàssic al Dalí surrealista
Clausurada el 13 de octubre de 2019

El Museo de Maricel se vuelve a vestir de largo para acoger una exposición de primer nivel, que muestra hasta que punto el contexto europeo de entre guerras marcó a los artistas catalanes y su obra.  [ver+]
  
Corpus, flors i tradició
Corpus, flors i tradició
Clausurada el 30 de junio de 2019

L´exposició repassa de forma integral, mitjançant documentació, audiovisuals i elements interactius, els 6 segles d´història de la festa a Sitges i els elements que la conformen.  [ver+]
  
Centenari Maricel (1918-2018)
Centenari Maricel (1918-2018)
Clausurada el 24 de febrero de 2019

L'exposició del Centenari de Maricel, que presenta el Museu de Maricel, mostra el procés de construcció d'una de les obres arquitectòniques més singulars i rellevants del Noucentisme: el conjunt arquitectònic i artístic de Maricel.  [ver+]
  
Logicofobistes. 1936. El Surrealisme com a revolució de l´esperit
Logicofobistes. 1936. El Surrealisme com a revolució de l´esperit
Clausurada el 4 de marzo de 2018

L´exposició Logicofobistes. 1936. El surrealisme com a revolució de l´esperit pretén evocar la mostra LOGICOFOBISTA que va tenir lloc a la Llibreria Catalònia l´any 1936, just abans de l´esclat de la guerra civil.  [ver+]
  
Ramon Casas: la modernitat anhelada
Ramon Casas: la modernitat anhelada
Clausurada el 19 de febrero de 2017

Exposició del pintor Ramon Casas (1866-1932) per reivindicar l´obra d'una de les figures representatives de la història de la pintura catalana amb motiu de l´Any Casas de commemoració del 150 aniversari del seu neixement.  [ver+]
  


Inicio » Mapa de museos y exposiciones » Cataluña / Catalunya » Barcelona » Sitges » Museu Maricel » Realisme(s) a Catalunya. (1917-1936) Del Picasso clàssic al Dalí surrealista » exposición Nº 47146