Salvador Juanpere. Foto 1
 
Salvador Juanpere
Imatge i Semblança

La veu de fons de l’escultura

La llarga trajectòria escultòrica de Salvador Juanpere està marcada per fortes interrogacions sobre la raó de ser de l’escultura, que combina amb un gran respecte pels escultors agosarats que l’han precedit, dels quals n’extreu pensaments, comparteix idees sobre quin seria l’origen de la forma i especula amb ells, amb filòsofs i escriptors sobre les complexitats d’aquest ofici. Amb l’objectiu de relativitzar la pretesa genialitat del quefer artístic, ha traçat un mapa conceptual de tot allò que l’envolta i fa aparèixer un interessant món subjacent al fet escultòric, que deixa de ser secundari per crear-ne imatges poètiques. Juanpere aconsegueix donar categoria escultòrica tant als suports matèrics com als conceptuals en tractar-los com a subjectes representables. El treball de Juanpere és un elogi permanent a la dualitat, intel·lectual i processual, intrínseca a la feina de taller.

Aquesta exposició posa l’accent en l’acte iniciàtic, de confluències indefinibles, que té a veure amb la disposició a crear i les seves problemàtiques inherents. En l’obra De massa unde fuit plasmatus Adam (1238) l’artista ens recorda que la forma més primigènia per a qualsevol creador és el motllo de la pròpia mà. En l’obra Et requievit die septimo, concebuda fa quasi tres dècades, la mitologia religiosa dels sis dies de la creació i el setè per a descansar es fon amb cadascun dels sis elements (els quarks, elements bàsics de tota matèria observats en els túnels d’acceleració de partícules), tot suggerint que els noms posats pels científics podrien haver marcat, dia a dia, el guió de la creació, en un intent de fer-nos notar el vessant espiritual de la ciència.

La instal·lació inèdita feta per a aquesta exposició amb catorze pedres de la pròpia muntanya de Montserrat, Aquell que talla escultures no fa sinó accelerar l’esbocinament de les muntanyes, evoca unes paraules que Marguerite Yourcenar posa en boca de l’escultor renaixentista Miquel Àngel. La mirada de Juanpere sobre la serralada de Montserrat no podia quedar aliena a les seves freqüents disquisicions  sobre la doble condició destructiva-constructiva respecte a la natura que conté l’acte de la creació. Les plaques d’acer amb la frase explícita s’incrusten dins mateix de cada pedra; sembla que serren la muntanya en un curiós joc metalingüístic amb la denominació mont-serrat i, sobretot, apel·len a la idea de posar la primera falca i obrir la pedra per abordar l’acció creadora.  

El procés creatiu en si mateix comporta un debat permanent entre desitjos i renúncies, reptes i fracassos, empaties i solitud viscuts per l’artista. L’obra Berufung (que significa “crida” o “vocació”, tant religiosa com artística), reprodueix fidelment cinc vegades la pedra que la coneguda escultura del David de Bernini té ben visible a la mà. Segons la Bíblia, en portava cinc en un sarró per enfrontar-se al gegant a qui va vèncer al primer intent. Aquestes minúscules peces de marbre, com Juanpere explica, “evoquen una reserva disponible de projectils, posats a l’abast per ser llençats”. Simbolitzen l’actitud exemplar de superació i la possibilitat d’encertar, de vegades contra tot pronòstic.

Una doble consciència ontològica plana des de sempre en el treball de Salvador Juanpere. Per una banda, referida a la matèria. La finca del camp tarragoní on desenvolupa el seu treball artístic, al peu de la imponent serra de la Mussara, on té les arrels familiars, li ha llegat una especial creença en la força tel·lúrica del territori, d’on emana una vena tàctil vinculada a una forta intimació amb les pedres. Una segona consciència ontològica el lliga estretament a la història de l’art. En l’obra Furts (Puso Dios en el mundo la belleza para que fuera robada), extreta d’Ortega y Gasset, Juanpere desplaça el sentit de la bellesa dels antics cànons estètics a les noves relacions amb materials aportades per artistes com Penone, Tàpies, Cragg, Buren, Laib o Beuys. Cada capsa conté un element escultòric específic junt al nom del seu autor, escrit en minúscula per manifestar que allò que semblen furts, objectes apropiats de cada escultor, en realitat són més aviat llavors que poden haver germinat en ell. Els escultors amb qui comparteix complicitats, com diu el propi artista, “proveeixen el món de possibilitats latents que vaguen com una pols”.

Als inicis de la seva carrera artística apareix l’interès per Caravaggio, a qui ja va retre homenatge en una pintura de 1977. En aquesta exposició reprèn aquest interès amb una cita sobre la pintura Sant Jeroni penitent del Museu de Montserrat. Juanpere extreu de la foscor barroca l’esquema essencial de la imatge amb un petit dibuix transferit al bell mig d’un fons blanc impol·lut de la mida de la famosa pintura. Als peus del dibuix, una espasa emergint d’un gran bloc de marbre porta la inscripció Nec Spe Nec Metu (“sense esperança, sense por”), un lema d’Isabella d’Este que l’artista va fer seu i que dona nom a l’obra. L’artista mira l’home en petit que hi ha darrere les grans figures del passat. De Sant Jeroni posa èmfasi en les mans sàvies solcades pel treball al sol, com serien les d’un pagès, i en els dos cranis com a recipients de vida i mort de les idees. Del gran pintor barroc en rescata una eina personal, més mundana: l’espasa que Caravaggio usava per defensar-se en les múltiples contingències de la vida quotidiana. A l’entendre de Juanpere, la frase inscrita en la fulla de l’espasa “encoratja a encarar causes difícils, malgrat que cada home és un petit àtom dins l’univers”.

Teresa Blanch
Comissària de l’exposició

 en Facebook esta exposición comparte en Twitter esta exposición   Como llegar

foto usuario
Iniciar sesión   |   Registrarse
  • Añade esta expo a tus favoritos
  • Envia este enlace a un amigo
Ver mis favoritos
Elige el idioma de la página
Sala Parés
La Casa Encendida
Museo Lázaro Galdiano
IVAM Instituto Valenciano de Arte Moderno
Tabacalera Promoción del Arte
MUSAC Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León
 

  TODAS LAS EXPOSICIONES DE ESTE ESPACIO  
L´equilibri possible
L´equilibri possible
Ràfols Casamada i Maria Girona
Hasta el 5 de mayo de 2019

La muestra, comisariada por el historiador del arte Bernat Puigdollers, profundiza en el mundo íntimo y personal de Maria Girona y Albert Ràfols Casamada y se adentra en las raíces que unen sus trayectorias.  [ver+]
  
Salvador Juanpere
Salvador Juanpere
Imatge i Semblança
Hasta el 28 de abril de 2019

Aquesta exposició posa l´accent en l'acte iniciàtic, de confluències indefinibles, que té a veure amb la disposició a crear i les seves problemàtiques inherents.  [ver+]
  
Andrea Torres Balaguer
Andrea Torres Balaguer
El silenci de les magranes
Clausurada el 11 de noviembre de 2018

L´obra d´Andrea Torres Balaguer (Barcelona, 1990) està influïda pels somnis i el surrealisme. Explora la relació entre feminitat i natura a través del simbolisme i la tècnica de la transcripció dels somnis.  [ver+]
  
Enrique Asensi
Enrique Asensi
Miralls de pedra
Clausurada el 7 de octubre de 2018

La proposta d´Asensi ultrapassa l´espai, el de la mateixa sala d´exposicions on ara som: suggereix un estat emocional que transcendeix el present i es projecta, enigmàtica, cap al futur.  [ver+]
  
Maria Bofill
Maria Bofill
Muntanyes de l´ànima
Clausurada el 24 de junio de 2018

Algunes d´aquestes muntanyes de l´ànima són literalment turons en miniatura fets de porcellana o de refractari. Participen de tota la tradició humana de la reproducció a escala reduïda del món.  [ver+]
  
Josep Niebla
Josep Niebla
Explorar i reivindicar la pintura de Niebla
Clausurada el 2 de abril de 2018

Niebla és un artista visceral, que no en té prou amb dibuixar bé, pintar bé i fer una obra que sigui agradosa per al públic i la crítica.  [ver+]
  
Joan Borrell i Nicolau (1888-1951)
Joan Borrell i Nicolau (1888-1951)
Crònica de l´origen
Clausurada el 25 de febrero de 2018

Borrell i Nicolau és un dels escultors noucentistes més rellevants -i alhora més desconeguts- de la nostra història de l´art.  [ver+]
  
Guillermo Pfaff
Guillermo Pfaff
Aire de Montserrat
Clausurada el 8 de octubre de 2017

Hi ha un moviment lliscant en tota l´exposició, una pintura indòmita que manté una relació indissociable amb el suport que l´acull.  [ver+]
  
Jordi Fulla
Jordi Fulla
Anatomia d´una illa a ulls clucs
Clausurada el 11 de septiembre de 2017

El dispositiu ideat per Jordi Fulla està basat en la seva obsessió natural per les illes: illes fredes (icebergs), i càlides (les volcàniques del Japó); illes humanes (les cabanes de pedra seca) o illes oceàniques (cartografiades a Islands).  [ver+]
  
Elisa Arimany
Elisa Arimany
La força d´una idea
Clausurada el 11 de junio de 2017

El Museu de Montserrat presenta una mirada retrospectiva a l´obra de l´escultora Elisa Arimany.  [ver+]
  
Jaume Ribas
Jaume Ribas
Absis
Clausurada el 19 de marzo de 2017

A Absis confirmem el sentit arquitectònic, monumental i meditatiu de la seva pintura. A alguns els pot sorprendre la darrera producció de l´artista, basada en el negre.  [ver+]
  
Jassans
Jassans
La Grècia Imaginada
Clausurada el 5 de febrero de 2017

La mostra recull una antologia de l´obra de l´escultor analitzant-la des d´una perspectiva que vol ressaltar el pensament i la filosofia creadora de l´artista...  [ver+]
  
Daniel Enkaoua
Daniel Enkaoua
Muntanya Humana
Clausurada el 2 de octubre de 2016

Tot i que l´obra de Daniel Enkaoua (1962) s´explica per ella mateixa i no li calen preàmbuls ni epílegs, sí que em sembla necessari apuntar la importància que per al nostre pintor té aquesta exposició al Museu de Montserrat.  [ver+]
  
Llegat fotogràfic: Martí Gasull Coral - Martí Gasull Avellán
Llegat fotogràfic: Martí Gasull Coral - Martí Gasull Avellán
Dos creadors de la fotografia allunyats i pròxims en el temps
Clausurada el 11 de septiembre de 2016

Fotografies de dos creadors que saben veure en profunditat una realitat immediata que, capficats pels nostres afers diaris, els altres no sabem percebre.  [ver+]
  
Josep Guinovart
Josep Guinovart
Geografies emocionals
Clausurada el 22 de mayo de 2016

Geografies emocionals posa el focus en els viatges de Guinovart, en la seva mirada sobre espais i ciutats d´arreu del món, i com determinats paisatges van deixar una profunda empremta en l´ànima de l´artista.  [ver+]
  
Jaume Rocamora
Jaume Rocamora
Les Variacions Rocamora
Clausurada el 1 de mayo de 2016

La seva ment ordenada l´ha portat a transformar la geometria en la trama articuladora de les propostes que fa, les més recents.  [ver+]
  
Ramon Calsina
Ramon Calsina
Remembranza
Clausurada el 17 de enero de 2016

La obra de Ramon Calsina sorprende por su tremenda variedad e imaginación y por su fuerza. A veces, a primera vista, puede parecer poco amable o bonita, pero esta primera impresión se transforma con una mirada más profunda.  [ver+]
  
Roger Ballen
Roger Ballen
Fate
Clausurada el 6 de enero de 2016

Roger Ballen (Nueva York, 1950), quien se destaca en su trabajo por retratar la extraña y casi monstruosa realidad de los habitantes de las zonas rurales y de los suburbios en Sudáfrica.  [ver+]
  


Inicio » Mapa de museos y exposiciones » Cataluña / Catalunya » Barcelona » Monistrol de Montserrat » Museu de Montserrat » Salvador Juanpere » exposición Nº 41701