La lliçó de Diògenes. Foto 1
 
La lliçó de Diògenes

La lliçó de Diògenes

Ignasi Aballí | Mar Arza | Joan Bennàssar | David Bestué | Alfons Borrell | Luz Broto | Patrícia Dauder | Joan Furriols | Antoni Llena | Jordi Mitjà | Marc Monzó | Jordi Pablo | Guillermo Pfaff | Lucía C. Pino | Jaume Pitarch | Ivó Sans | Daniel Steegmann | Víctor Sunyol | Rubèn Verdú | Oriol Vilapuig

A cura d’Àlex Mitrani

Encara avui recordem l’episodi atribuït a Diògenes: en un dia lluminós, Alexandre el Magne, rei de Macedònia, visità el filòsof cínic, que vivia dins d’una tina en la pobresa més extrema. El rei es presentà, es plantà davant seu i li digué: “demana’m el que vulguis”. Diògenes només respongué: “aparta’t del meu sol”.

Sempre provocador, rebutjant falsos honors i riqueses, Diògenes de Sinop (412 a. de C. – 323 a. de C.) preconitzava el despullament i manifestava de manera desacomplexada els excessos i vicis de la societat. És justament el contrari de la por i la compulsió possessiva característiques d’aquesta malaltia social contemporània que es coneix amb el nom poc adient de “síndrome de Diògenes”, en què les persones soles, malgrat viure en ciutats populoses, es protegeixen de l’angoixa acumulant a casa una quantitat descontrolada d’objectes, escombraries o luxes, coses, en definitiva, sense sentit.

El testimoni d’aquest filòsof grec de l’Antiguitat esdevé del tot pertinent en un context contemporani de sobreproducció i de desequilibris socials, econòmics i ecològics. Intuïm que cal una reflexió crítica profunda sobre l’estat de les coses i les nostres rutines quotidianes. En aquest sentit, la filosofia radical dels cínics, plantejada des de l’acció i la singularitat, té un perllongament en l’art contemporani. Amb la seva capacitat per fer-nos pensar de nou la realitat des de la metàfora i la paradoxa, l’art és també un camí per retrobar uns valors morals i fer una reflexió desmitificada i alliberadora sobre la condició humana.

Hi ha una constant transgeneracional en l’art català contemporani que es basa en una reducció de mitjans, en una simplicitat fonamental i una economia que, paradoxalment, redunda en la intensificació del valors estètics, al mateix temps que rebutja la retòrica i l’excés. Són artistes que practiquen, a la manera de Diògenes, una fragilitat que esdevé font de fortalesa i de significat.

 

La lección de Diógenes

Ignasi Aballí | Mar Arza | Joan Bennàssar | David Bestué | Alfons Borrell | Luz Broto | Patrícia Dauder | Joan Furriols | Antoni Llena | Jordi Mitjà | Marc Monzó | Jordi Pablo | Guillermo Pfaff | Lucía C. Pino | Jaume Pitarch | Ivó Sans | Daniel Steegmann | Víctor Sunyol | Rubèn Verdú | Oriol Vilapuig

Comisario Àlex Mitrani

Todavía hoy recordamos el episodio atribuido a Diógenes: en un día luminoso, Alejandro Magno, rey de Macedonia, visitó el filósofo cínico, que vivía dentro de una tina en la pobreza más extrema. El rey se presentó, se plantó ante él y le dijo: "pídeme lo que quieras". Diógenes sólo respondió: "apártate de mi sol".

Siempre provocador, rechazando falsos honores y riquezas, Diógenes de Sinope (412 a. De C. - 323 a. De C.) preconizaba el despojo y manifestaba de manera desacomplejada los excesos y vicios de la sociedad. Es justamente lo contrario del miedo y la compulsión posesiva características de esta enfermedad social contemporánea que se conoce con el nombre poco adecuado de "síndrome de Diógenes", en que las personas solas, a pesar de vivir en ciudades populosas, se protegen del angustia acumulando en casa una cantidad descontrolada de objetos, basura o lujos, cosas, en definitiva, sin sentido.

El testimonio de este filósofo griego de la Antigüedad es absolutamente pertinente en un contexto contemporáneo de sobreproducción y de desequilibrios sociales, económicos y ecológicos. Intuimos que hay una reflexión crítica profunda sobre el estado de las cosas y nuestras rutinas cotidianas. En este sentido, la filosofía radical de los cínicos, planteada desde la acción y la singularidad, tiene una prolongación en el arte contemporáneo. Con su capacidad para hacernos pensar de nuevo la realidad desde la metáfora y la paradoja, el arte es también un camino para reencontrarse unos valores morales y hacer una reflexión desmitificada y liberadora sobre la condición humana.

Hay una constante transgeneracional en el arte catalán contemporáneo que se basa en una reducción de medios, en una simplicidad fundamental y una economía que, paradójicamente, redunda en la intensificación de los valores estéticos, al tiempo que rechaza la retórica y el exceso. Son artistas que practican, a la manera de Diógenes, una fragilidad que se convierte en fuente de fortaleza y de significado.

 

 en Facebook esta exposición comparte en Twitter esta exposición   Como llegar

foto usuario
Iniciar sesión   |   Registrarse
  • Añade esta expo a tus favoritos
  • Envia este enlace a un amigo
Ver mis favoritos
Elige el idioma de la página
La Casa Encendida
MUSAC Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León
Museo San Telmo
CGAC Centro Galego de Arte Contemporánea
Museo Lázaro Galdiano
Comunidad de Madrid
Artium
 

  TODAS LAS EXPOSICIONES DE ESTE ESPACIO  
Ping-Pong
Ping-Pong
Correspondència amb artistes
Clausurada el 7 de julio de 2019

Ping-Pong és una correspondència entre artistes i alumnes que s´estableix per correu postal, a manera de joc de diàleg.  [ver+]
  
Anima[t] 2019
Anima[t] 2019
Clausurada el 7 de julio de 2019

Anima[t] és una mostra de petites animacions amb stop-motion creades per les nenes i els nens de sisè de l´escola Montserrat Solà durant el curs 2018-2019, dirigits per Susana Bacardí.  [ver+]
  
Zona intrusa 12.  Prendre la paraula
Zona intrusa 12. Prendre la paraula
Clausurada el 9 de junio de 2019

Una proposta artística dirigida per Rita Andreu amb Mar Arza, Azahara Cerezo, Anna Dot, Irma Marco i Bartomeu Sastre.  [ver+]
  
Ah, l´art? Ah, l´art!
Ah, l´art? Ah, l´art!
Clausurada el 19 de mayo de 2019

Quan diem que no entenem l´art contemporani: l´estem volent entendre, realment?  [ver+]
  
La lliçó de Diògenes
La lliçó de Diògenes
Clausurada el 3 de marzo de 2019

Hi ha una constant transgeneracional en l´art català contemporani que es basa en una reducció de mitjans, en una simplicitat fonamental i una economia que, paradoxalment, redunda en la intensificació del valors estètics...  [ver+]
  
Modernitat Amagada / Pavelló Sert
Modernitat Amagada / Pavelló Sert
Clausurada el 3 de febrero de 2019

Modernitat Amagada / Pavelló Sert, és el segon d´una sèrie de projectes que tenen com a finalitat ubicar, donar a conèixer i posar en context una sèrie d´edificis del Moviment Modern...  [ver+]
  
Regina Giménez
Regina Giménez
El sol i la taula
Clausurada el 13 de enero de 2019

Exposició individual de l´artista Regina Giménez (Barcelona, 1966) produïda per a Can Palauet, a cura de Rosa Lleó.  [ver+]
  
El 85 % de la matèria
El 85 % de la matèria
Clausurada el 29 de julio de 2018

El M|A|C presenta una proposta expositiva que explora els mecanismes pels quals imaginem.  [ver+]
  
Anima[t]
Anima[t]
Clausurada el 15 de julio de 2018

Pel·lícules animades a càrrec dels alumnes de 6è de primària de l´Escola Montserrat Solà.  [ver+]
  
Zona Intrusa 11. El ritual
Zona Intrusa 11. El ritual
Clausurada el 10 de junio de 2018

Zona intrusa 11 proposa explorar el ritual com a pràctica artística contemporània.  [ver+]
  
Sortir-se de la línia
Sortir-se de la línia
Col.lectiva
Clausurada el 20 de mayo de 2018

"Sortir-se de la línia" és una proposta expositiva que reuneix vuit projectes articulats a partir de la idea d´errar.  [ver+]
  
Aïda Gómez
Aïda Gómez
Glass Path
Clausurada el 13 de mayo de 2018

La peça de l´Aïda Gómez s´instal·larà a la Riera, entre el carrer de Barcelona i l´Ajuntament. La documentació sobre el projecte serà al M|A|C Espai de Can Palauet fins al 13 de maig.  [ver+]
  
Xavier Boet
Xavier Boet
Mataró anònim
Clausurada el 1 de abril de 2018

Exposició de fotografies de Xavier Boet (1973) en què retrata el ritme anònim i quotidià de la ciutat on viu i treballa.  [ver+]
  
Joan Gelabert o Dalí Júnior
Joan Gelabert o Dalí Júnior
La pintura del futur
Clausurada el 4 de marzo de 2018

Pintures i collages de l´artista i músic que recorren els seus mons i passions: els extraterrestres, els ovnis, la fi del món, i les interpretacions oníriques del seu personalíssim imaginari.  [ver+]
  
Caminar sobre el gel
Caminar sobre el gel
Col.lectiva
Clausurada el 7 de enero de 2018

Caminar sobre el gel analitza la fragilitat i la intensitat de l´acció de Herzog -la d´avançar per un lloc inestable, incert- mitjançant una trobada entre artistes de diverses generacions i procedències.  [ver+]
  
Mariona Moncunill
Mariona Moncunill
Oci a la fàbrica
Clausurada el 31 de diciembre de 2017

El projecte planteja la conversió de l´oci en treball i viceversa visibilitzant el component de crítica institucional que reverteix en el context de l´art...  [ver+]
  


Inicio » Mapa de museos y exposiciones » Cataluña / Catalunya » Barcelona » Mataró » MAC - Mataró Art Contemporani » La lliçó de Diògenes » exposición Nº 42809