Fernando Bravo . Foto 1
 
Fernando Bravo
Restes del naufragi
Clausurada el 23 de Marzo
La Xina A.R.T.
web: www.laxinaart.org/
 

Restes del naufragi recull allò que arriba a la riba després d'una catàstrofe marítima, objectes que són l'últim testimoniatge d'unes persones que les dugueren i perderen pel camí. Parlar d'objectes personals és parlar indirectament de persones: de les seves necessitats, dels seus gustos, edats, mancances, orígens i expectatives. Parlar del destí dels objectes és fer-ho del de les persones, però sense veure les seves cares, les seves mans o els seus cossos castigats. Restes del naufragi és un treball que parla de persones, del buit que deixen, del record que evoquen; en definitiva: de la seva absència.

Restes del naufragi és una instal·lació que tanca el cicle encetat amb El naufragi d'Europa, una performance que va tenir lloc el 2016 a la Fabra i Coats de Barcelona i a Gda?sk (Polònia), el maig i novembre respectivament. Tenia lloc justament al moment àlgid de les dramàtiques escenes de les rutes de fugida en vaixell des de Síria pel Mediterrani i suposava un intent d'explicar, des d'un llenguatge artístic, el fenomen del què érem testimoni. Aquella realitat, lluny de ser un trist episodi puntual, creix any rere any batent constantment nous rècords de tragèdies i víctimes.

Però no es tractava de parlar, aleshores, de Síria en exclusiva sinó d'un fenomen de més llarg abast: el naufragi, literal i figurat, físic i moral, d'un model social, d'un projecte que, arribat al punt de les conveniències econòmiques, avantposava l'egoisme a la solidaritat. Així mateix, la reflexió sobre els naufragis en unes coordenades donades ens porta a pensar en el naufragi com a metàfora del nostre trànsit pel món, apostant per plantejar una visió allunyada dels discursos heroics i oferir una representació de l'enfonsament com a imatge que defineix en gran mida la nostra vida. Sense més enllà, sense segones lectures, sense moral. Entre aquestes dues vessants del naufragi he intentat emmarcar l'actual treball.

Davant la saturació d'imatges de persones, vives i mortes, siguin adults o nens, em sembla pertinent centrar la mirada en els objectes, el que suposa una forma de distanciar-se i al mateix temps apropar-se a tot el que el naufragi deixa rere seu: fustes trencades, estripalls de roba, maletes buides on alguna vegada s'acumularen esperances i desitjos i els últims vestigis del lloc que s'abandonava per, aquesta vegada, no arribar a cap terra promesa.

Fernando Bravo García. Sabadell 1974. Escultor i filòleg, ha alternat durant anys la docència, recerca i traducció amb la pràctica escultòrica. Entre 1995 i 2007 viu a Rússia, Anglaterra i Polònia, on estudia, treballa i es forma com a escultor. El seu primer taller d'escultura el té a Cracòvia. El 2007 torna a Espanya i acaba la seua formació a l'Escola Llotja de Barcelona (Fosa artística en bronze) i al taller de talla en fusta del mestre Juan María Medina. Els seus treballs més destacats són altament narratius: instal·lacions, obra pública o escenografies beuen d'aquesta influència literària. Alhora, subordina el material o la tècnica al concepte, passant de la fusta, ferro o plàstics als objectes trobats per a la construcció de les seves peces; prioritza el gest, molt present a les performances i, de forma molt destacable, al treball que es presenta ara a la Xina A.R.T. Actualment viu i treballa a Benicarló.

Restos del naufragio recoge lo que llega a la orilla tras una catástrofe marítima, objetos que son el último testimonio de unas personas que los portaron y perdieron por el camino. Hablar de objetos personales es hablar indirectamente de personas: de sus necesidades, sus gustos, sus edades, sus carencias, sus orígenes y sus expectativas. Hablar del destino de los objetos es hacerlo del de las personas, pero sin ver sus caras, sus manos o sus cuerpos castigados. Restos del naufragio es un trabajo que habla de personas, del vacío que dejan, del recuerdo que evocan; en definitiva: de su ausencia.

Restos el naufragio es una instalación que encierra el ciclo iniciado con El naufragio de Europa, una performance que tuvo lugar en 2016 en Barcelona y Gdansk (Polonia), en mayo y noviembre respectivamente. Ocurría justo en el punto álgido de las dramáticas escenas de las rutas de huida en barco desde Siria por el Mediterráneo y suponía un intento de explicar, desde un lenguaje artístico, el fenómeno del que éramos testigos. Aquella realidad, lejos de ser un triste episodio puntual, crece año tras año batiendo nuevos récords de tragedias y víctimas.

Pero no se trataba de hablar, entonces, de Siria en exclusiva sino de un fenómeno de mayor alcance: el naufragio, literal y figurado, físico y moral, de un modelo social, de un proyecto que, llegado al punto de las conveniencias económicas, anteponía el egoísmo a la solidaridad. Asimismo, la reflexión sobre los naufragios en unas coordenadas dadas nos lleva a pensar en el naufragio como en una metáfora de nuestro tránsito por el mundo, apostando por plantear una visión alejada de los discursos heroicos y ofrecer una representación del hundimiento como imagen que define en gran medida nuestra vida. Sin más allá, sin segundas lecturas, sin moraleja. Entre estas dos visiones he intentado enmarar al actual trabajo.

Ante la saturación de imágenes de personas, vivas o muertas, sean adultos o niños, me parece pertinente centrar la mirada en los objetos, lo que supone una forma de distanciarse y al mismo tiempo poder aproximarse y tocar lo que el naufragio deja tras de sí: maderas rotas, jirones de ropa, maletas vacías donde una vez se acumularon esperanzas y deseos y los últimos vestigios de un lugar que se abandona para, esta vez, no llegar a ninguna tierra prometida.

Fernando Bravo García. Sabadell 1974. Escultor y filólogo, ha alternado durante años la docencia, investigación y traducción con la práctica escultórica. Entre 1995 y 2007 vive en Rusia, Inglaterra y Polonia, donde estudia, trabaja y se forma como escultor. Su primer taller de escultura lo tiene en Cracovia. El 2007 vuelve a España y acaba su formación en la Escuela Llotja de Barcelona (Fundición artística en bronce) y en el taller de talla en madera del maestro Juan María Medina. Sus trabajos más destacados son altamente narrativos: instalaciones, obra pública o escenografías beben de esta influencia literaria. Al mismo tiempo, subordina el material o la técnica al concepto, pasando de la madera, hierro o plásticos a los objetos encontrados para la construcción de sus piezas; prioriza el gesto, muy presente en las performances y, especialmente, en el trabajo que ahora presenta en La Xina A.R.T. Actualmente vive y trabaja en Benicarló.

 en Facebook esta exposición comparte en Twitter esta exposición   Como llegar

foto usuario
Iniciar sesión   |   Registrarse
  • Añade esta expo a tus favoritos
  • Envia este enlace a un amigo
Ver mis favoritos
Elige el idioma de la página
Sala Parés
Tabacalera Promoción del Arte
Artium
San Telmo Museoa
Museo Lázaro Galdiano
MUSAC Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León
 

  TODAS LAS EXPOSICIONES DE ESTE ESPACIO  
Marc Vilallonga
Marc Vilallonga
Homo homini lupus est o Diana pescadora
Inauguración el 25 de mayo

Marc Vilallonga torna a la que és casa seva, La Xina A.R.T., per oferir-nos una de les seves propostes, pel cap baix, inquietants.  [ver+]
  
Antropologies contemporànies
Antropologies contemporànies
Pepe Beas i Alejandro Mañas
Clausurada el 11 de mayo de 2019

Antropologies contemporànies se´ns presenta com un diàleg entre dos artistes, Pepe Beas (Córdoba, Argentina, 1955) i Alejandro Mañas (Castelló, 1985). Ambdós han treballat, a vegades de forma divergent i altres concomitant, el fet espiritual de l´art  [ver+]
  
Fernando Bravo
Fernando Bravo
Restes del naufragi
Clausurada el 23 de marzo de 2019

Restes del naufragi és un treball que parla de persones, del buit que deixen, del record que evoquen; en definitiva: de la seva absència.  [ver+]
  
Art Take Away BCN
Art Take Away BCN
Clausurada el 12 de enero de 2019

Katia Muñoz, Arantxa Campos, Ana RDZ Pastrana i Olome , són els artistes que participen en aquesta nova proposta col·lectiva que La Xina A.R.T. presenta per a aquest cap d´any 2018.  [ver+]
  
Benxamín Álvarez
Benxamín Álvarez
Els cadàvers dels meus dies
Clausurada el 8 de diciembre de 2018

Benxamín Álvarez, sota el títol manllevat d´un vers d´un conegut poema d´Apollinaire, "Els cadàvers dels meus dies", ens presenta una sèrie de dibuixos realitzats en els últims dos mesos, a manera de diari.  [ver+]
  
Xesco Mercé
Xesco Mercé
Transtemps (1988-2018)
Clausurada el 17 de noviembre de 2018

Aquestes obres són, alhora, recurrents i noves. Com ho sol ser la pròpia feina de l´artista, impregnada d´una mena de maledicció inherent que comporta la inquietant sensació que cada nova creació sembli inacabada...  [ver+]
  
Miriam Lanzaco
Miriam Lanzaco
EXO2
Clausurada el 28 de julio de 2018

Miriam Lanzaco és una artista que ja ha col·laborat amb La Xina A.R.T. en un parell de projectes col·lectius, però ara tenim el plaer de oferir-vos una tan suggerent com punyent proposta individual.  [ver+]
  
Eimutis Markunas
Eimutis Markunas
The Twilight Zone. The Bodies
Clausurada el 7 de julio de 2018

"Twilight zone.The bodies" és una oportunitat única de conèixer l´obra i el geni d´un dels més prestigiosos i suggerents creadors bàltics contemporanis: Eimutis Markunas.  [ver+]
  
Benxamín Álvarez
Benxamín Álvarez
El gato de Kirkegaard, el vino de la fiesta de San Martín y otras realidades frías
Clausurada el 2 de junio de 2018

La mirada lúcida i lúdica de Benxamín Álvarez és un regal lluminós i fresc, com un sol de forat, com la seva llum irreal i exagerada que s´obre pas entre els núvols de tempesta.  [ver+]
  
Michael Kirkegaard
Michael Kirkegaard
Cat Fish / Exvotos
Clausurada el 28 de abril de 2018

L´artista danès Michael Kirkegaard, amb una llarga trajectòria expositiva i videogràfica al seu país, presenta al nostre espai, i per primer cop a Barcelona, dues instal.lacions ben diferenciades: "Cat Fish", i "Exvotos".  [ver+]
  
Marie-Françoise Prost-Manillier
Marie-Françoise Prost-Manillier
Abain et Caël
Clausurada el 7 de abril de 2018

"Abain et Caël" és una oportunitat magnífica de retrobar o tenir el plaer de descobrir l´obra d´una gran i polifacètica creadora: Marie-Françoise Prost-Manillier.  [ver+]
  
Roig
Roig
Colectiva
Clausurada el 3 de marzo de 2018

Tot si cadascun de nosaltres hem preparat especialment per aquest projecte un treball que, d´una manera o altra, remet a l´amistat, a la energia salvatge de joventut, a l´amor a la pintura, a la música, als llibres, al cinema...  [ver+]
  
2X. Vint anys de La Xina A.R.T.
2X. Vint anys de La Xina A.R.T.
Clausurada el 20 de enero de 2018

És veritablement un miracle haver mantingut viu un projecte artístic i cultural com és el de La Xina A.R.T. durant dues dècades, en un entorn i uns temps molt adversos a tals propostes  [ver+]
  
Dibuix Lliure
Dibuix Lliure
Col.lectiva
Clausurada el 9 de diciembre de 2017

La Xina A.R.T. segueix reivindicant el dibuix, un art sempre considerat previ o menor, com la pedra angular de la creació.  [ver+]
  
Negro sombra
Negro sombra
Colectiva
Clausurada el 11 de noviembre de 2017

"NEGRO SOMBRA" és el títol de la nova exposició a quatre mans que SERGIO DE ARRIBA i ALBERTO P. FURKET presenten a La Xina A.R.T.  [ver+]
  
Barcelona emergents 17/B
Barcelona emergents 17/B
Clausurada el 14 de octubre de 2017

"Barcelona emergents" és una iniciativa que ha volgut donar suport, visibilitat i difusió a l´obra de tots els joves creadors que estan acabant els seus estudis als principals centres d´ensenyament artístic de Barcelona i de Catalunya.  [ver+]
  
Barcelona Emergents 17/A
Barcelona Emergents 17/A
Mariko Kumon i Giulia de Manincor
Clausurada el 15 de julio de 2017

Tenemos el placer de presentaros la obra de la japonesa Mariko Kumon y de la italiana Giulia De Manincor (recién llegadas y foráneas, como en la tribu melanesia), que nos presentarán dos propuestas íntimas y sugerentes.  [ver+]
  
Xesco Mercé
Xesco Mercé
Kafiristan
Clausurada el 10 de junio de 2017

Probablement tots els artistes (o tots els homes) cerquen obstinadament el seu propi Kafiristan. Potser n´hi diuen d´una altra manera (destí, entelèquia, missió, utopia, paradís perdut...)  [ver+]
  
Domingo Martín i Manuel Morales
Domingo Martín i Manuel Morales
Clausurada el 29 de abril de 2017

Domingo Martín i Manuel Morales són dos artistes visuals amb una trajectòria diferenciada però units pel territori i l'amistat.  [ver+]
  
Face-à-face
Face-à-face
Marie-Dominique Bidard i Christelle Teissedre
Clausurada el 25 de marzo de 2017

Marie-Dominique Bidard i Christelle Teissedre ens proposen un tête-à-tête, tal com, curiosament, ho diríem aquí (la màgia dels problemes del llenguatge), en el qual confronten dos treballs tan oposats com complementaris.  [ver+]
  
Svantje Busshoff
Svantje Busshoff
Zurcidos
Clausurada el 11 de febrero de 2017

La proposta consisteix en crear un diàleg entre dos vessants de la meva obra: d´una banda apedaçar, un treball de sargits, reparacions de teles i objectes de la natura i d´altra banda teixir, una sèrie de dibuixos...  [ver+]
  
Col·lecció impersonal
Col·lecció impersonal
El basar del Xino, 12a edició
Clausurada el 14 de enero de 2017

Tres components de La Xina A.R.T., Benxamín Álvarez, Xesco Mercé i Marc Vilallonga, ben lluny de voler participar d´aquell afany lucratiu desesperat i caricaturesc, ens volen oferir la seva més ignota, rara i intransferible col·lecció particular.  [ver+]
  
DES/CON/NEXIONS des de La Rectoria
DES/CON/NEXIONS des de La Rectoria
Colectiva
Clausurada el 9 de diciembre de 2016

DES/CON/NEXIONS es una cata de cuatro investigaciones diferentes de artistas que se han encontrado en el Centro de Arte La Rectoría...  [ver+]
  
Coto
Coto
Ignasi Rosés, Joan Peix i Xavier Roca
Clausurada el 8 de noviembre de 2016

Nuestra propuesta pasa por una apropiación del símbolo, a veces lúdica y estetizante, a veces más literaria, que nos ha llevado a identificarlo dentro de tantas formulaciones artesanales y populares...  [ver+]
  
Barcelona Emergents 2016
Barcelona Emergents 2016
Colectiva
Clausurada el 30 de julio de 2016

Como se suele decir: los niños son pequeños, pero no imbéciles. Algo parecido ocurre con los jóvenes artistas. Se les suele tratar con cierto paternalismo algo burlón, tal vez, incluso, no exento de cierta envidia indisimulada.  [ver+]
  
Joanra Canosa de Puig
Joanra Canosa de Puig
Juan Solo
Clausurada el 2 de julio de 2016

Joanra Canosa, que ya había colaborado con La Xina A.R.T. en algún proyecto colectivo ( "El artista contemporáneo os desea ...") presenta su primera exposición individual en nuestro espacio.  [ver+]
  
Benxamín Álvarez
Benxamín Álvarez
No se puede mirar
Clausurada el 11 de junio de 2016

"No se puede ser tan pretencioso como para creer que poner un título a un cuadro sirve para explicarlo. Eso es tanto absurdo como imposible. Poner un título sirve para certificar su misterio: El misterio de la creación".  [ver+]
  
Optimizació Combinatòria
Optimizació Combinatòria
Clausurada el 16 de abril de 2016

Ulla Blanca Lima en diálogo con Nora Ancarola con la colaboración de Laia Manonelles.  [ver+]
  
La Grey se´n va a la Xina
La Grey se´n va a la Xina
Clausurada el 5 de marzo de 2016

"La Grey se´n va a la Xina" es la primera exposición de La Grey fuera de su espacio natural. La muestra es un reflejo de las diferentes personalidades de los miembros del colectivo...  [ver+]
  


Inicio » Mapa de museos y exposiciones » Cataluña / Catalunya » Barcelona » Barcelona » La Xina A.R.T. » Fernando Bravo » exposición Nº 43076