Afligit per una sèrie de difícils i greus situacions personals, Shinohara Hiroyuki s’ha aïllat durant més de 10 anys del seu entorn, retirant-se a un apartament modest dels suburbis de Tòquio: un refugi-presó des d’on ha compost en imatges una elegia de la seva supervivència emocional.

Delicades i commovedores, silencioses i profundes, les seves fotografies no són només una reflexió pacient, estètica i filosòfica sobre allò proper i quotidià, en el més pur estil contemplatiu japonès, sinó que les imatges de Hiroyuki són sobretot el testimoni poètic d’un estat vital: l’intent d’una ànima noble i sensible que no vol enfonsar-se en l’abandonament i la foscor, però a la vegada que conviu amb la pròpia incapacitat de complir amb les expectatives rígides de la societat nipona.

Luca Pagliari
Comissari de l’exposició

__________________________________________________________________

Aquejado por una serie de difíciles y graves situaciones personales, Shinohara Hiroyuki se ha aislado durante más de 10 años de su entorno, retirándose a un apartamento modesto de los suburbios de Tokio: un refugio-prisión desde donde ha compuesto en imágenes una elegía de su supervivencia emocional.

Delicadas y conmovedoras, silenciosas y profundas, sus fotografías no son sólo una reflexión paciente, estética y filosófica sobre lo cercano y cotidiano, en el más puro estilo contemplativo japonés, sino que las imágenes de Hiroyuki son sobre todo el testimonio poético de un estado vital: el intento de un alma noble y sensible que no quiere hundirse en el abandono y la oscuridad, pero a la vez que convive con la propia incapacidad de cumplir con las expectativas rígidas de la sociedad nipona.

Luca Pagliari
Comisario de la exposición