Juan Alcalde es el darrer membre viu de l’anomenada Escola espanyola de París.
La seva vida es marcada per l’esclat de la Guerra Civil que viu en primera persona i que el força a l’exili a França on coneix la duresa dels camps de refugiats.

A la dècada dels 40 comença a exposar a França fins que decideix retornar a Madrid, tot i que aquesta estada serà breu, ràpidament decideix tornar a l’exili, en aquest cas instal·lant-se a Veneçuela. El clima artístic de Caracas no es el més propici per les seves inquietuds i al 1960 decideix tornar a París on torna a començar de zero. Per sobreviure, treballa de nit per poder pintar de dia. Allà residirà definitivament fins al 1983.A partir d’ aquell moment viurà entre Paris i Madrid. En els darrers anys, Alcalde s’ha centrat en l’edició de llibres d’artista.

A París coincideix amb artistes com Joaquín Peinado, Hernando Viñes, Baltasar Lobo o el pianista Ricard Viñes. La seva obra marcada per una especial i molt personal força metafísica posseeix una rica paleta freda. La seva pintura presenta imatges d’una gran austeritat, contundents i pròximes al mon dels expressionistes nòrdics.

L’obra pictòrica de Juan Alcalde té un deix caòtic i primitiu. Neix de la terra i s’alimenta d’ella com un gran arbre frondós que creix sota l’embat de l’oratge i suporta aferrissat el gebre de tot l’hivern i la calda del ple migdia.

Amb aquests condicionants ja es comprèn que la seva línia no és fruit d’un virtuós exercici ni de refinaments acadèmics. Tot al contrari, més aviat recorda per la seva força i expressivitat les pintures d’Altamira o els frescos romans de les catacumbes. La seva obra arrenca amb la història; per això és al marge de tota moda i fora del temps.

L’artista surt de l’estudi com una fera cansada de lluitar amb els elements, com un obrer derrotat pel treball dintre la mina. Sols l’obra aconseguida el lliure de tota càrrega. Queda sublimat l’esforç i resta dempeus i redreçada una obra d’art que ens transporta dins un món diferent fet de màgia i misteri. És un espectacle nou i contradictori: de la misèria neix la riquesa i de la por, la confiança.

La seva pintura es rebolca voluptuosament sobre un gran llit de deixalles fet de borralls, papers esquinçats, retalls de roba i blondes d’Holanda mig afegides. Apareix amb una força nova, com un ésser creat de nou en mig del desordre, però que es posa dret, assenyat i coherent, mirant al futur amb sentit profètic i mantenint un rerefons màgic de ressonàncies arcaiques com fruit de l’herència històrica dels seus orígens.