els Catalans de Paris. Foto 1
 
els Catalans de Paris
Clausurada el 27 de Junio
Galeria Richard Vanderaa
web: www.galeriarichardvanderaa.com
   

«Les funcions del crític i de l'artista estaven tradicionalment dividides; l'artista el
concernia la producció de l'obra i el treball de crític era avaluar-la i interpretar-la.
En els últims anys, un grup de joves artistes involucrats en el llenguatge de l'Art
Conceptual ha eliminat aquesta divisió. Els artistes conceptuals han adoptat el
paper del crític per a poder emmarcar les seves pròpies proposicions, idees i
conceptes». Conceptual Art , Ursula Meyer, 1972

La GALERIA RICHARD VANDERAA presenta a partir del 4 de maig l'exposició «els Catalans de Paris». Una mostra del grup d'artistes catalans auto-exiliats a París anomenat Els Catalans de Paris pels crítics del moment Alexandre Cirici i la María Luisa Borrás format per Antoni Miralda (Terrassa, 1942); Joan Rabascall (Barcelona, 1935); Benet Rossell (Àger, 1937 – Barcelona, 2016) i Jaume Xifra (Salt, 1934 – París, 2014).

Per al grup d'artistes catalans que va aterrar a París durant els anys seixanta, el Nouveau Réalisme impulsat pel crític Pierre Restany era un corrent conegut. Hi ha paral·lelismes clars amb el Pop-Art, amb el qual va conviure, però molt més Europeu. De fet, molt més francès, reflectint ‘el costat fosc del capitalisme’ (el Pop mostrava el costat més brillant i lluminós).

L'acumulació de l'objecte en la societat de consum, l'objecte quotidià sotmès a l'estètica de la deixalla, un cert maquinisme i la construcció d'acumulacions objectuals mitjançant el assemblage i el collage eren algunes de les característiques definitòries d'aquest corrent sovint emparentat amb l'ambient i els processos industrials.

Després d’una estada de dos anys a París i dos a Londres, el 1966 Antoni Miralda es va instal·lar a la capital francesa fins al 1972, any en què es va traslladar a Nova York. En els anys seixanta, juntament amb els anomenats «catalans de París» -Joan Rabascall, Jaume Xifra, Benet Rossell, va muntar una sèrie de happenings o rituals col·lectius entorn del cerimonial del menjar a partir del color i el seu simbolisme. D'entrada amb Dorothée Selz i, des del 1972, amb la conservadora i gastrònoma Montse Guillén, va fer del menjar l'objecte del seu treball artístic. Amb els anys ha desenvolupat grans instal·lacions amb un llenguatge inconformista, festiu, barroc i kitsch que acosta l'art i la vida.

Miralda va començar a dibuixar els seus primers soldats durant el servei militar, entre el 1962 i el 1966. Es tractava de dibuixos de soldats en les postures habituals: asseguts, dempeus, estirats, en posició de ferms o de descans. Els soldats blancs de plàstic, Soldats-soldes, van aparèixer als Tableaux-tables que va exposar i va vendre a la Galerie Zunini de París el 1967. Aquell mateix any Pierre Restany va organitzar l’exposició Superlund, en la qual Miralda va presentar unes taules amb els calaixos mig oberts, cobertes de soldats i, per primera vegada, també amb personatges civils. La seva peculiar visió del joc de la guerra es va anar escampant per mobles, aparadors i bancs públics.

Al 1972, Miralda es va dedicar a recórrer els carrers de París amb un immens soldat blanc carregat a l’esquena, acció que va ser filmada per Benet Rossell en la pel·lícula: París. La Cumparsita És en aquest context que hem de situar La cité du Loisir y Proyecto de monumento para un jardín (1969), en què Miralda redueix a l’absurd la institució militar i el poder de l’Estat, expressant una actitud crítica que sintonitzava amb els moviments de protesta generalitzats arreu d’Europa pels volts del 1968. Aquestes peces s’inscriuen en una línia de treball que, en un primer moment, denota la influència del nouveau réalisme que Miralda havia descobert a París; més tard l’artista va abandonar l’escultura per tal de centrar-se en l’orquestració de desfilades, festes i cerimonials amb menjars de colors, amb col·laboració amb Dorothée Selz, Jaume Xifra i Joan Rabascall.

Joan Rabascall es va formar a l'Escola Superior d'Arts Decoratives Massana de Barcelona i a l'École nationale supérieure des beaux-arts de París, ciutat on viu i treballa des del 1962. Als anys seixanta va entrar en contacte amb els crítics Lawrence Alloway i Pierre Restany, i amb els grups d’avantguarda Independent Group, a Anglaterra, i els nous realistes a França, que recuperaven tècniques de representació i posicions estètiques i ètiques properes al dadaisme berlinès. Va col·laborar en els cerimonials organitzats el 1969 i 1970 pel grup d'artistes catalans instal·lats a París: Miralda, Benet Rossell i Jaume Xifra. Si bé inicialment va practicar el collage, aviat va incorporar el fotomuntatge i la unió d'imatges i objectes en instal·lacions i sèries fotogràfiques. Rabascall ha centrat la seva obra en la crítica a la imatge mediatitzada i al model de vida imposat pels mitjans de comunicació. Un dels elements més recurrents en la seva obra és la televisió, que aborda des de múltiples perspectives: com a icona, objecte, souvenir, escultura, element de comunicació i fetitxe. Als anys vuitanta, va començar una reflexió conceptual al voltant de la pintura i, més tard, sobre el concepte de paisatge i el seu paper en el nou paradigma ecològic. Tot i que va exposar regularment a França des dels anys setanta, a Catalunya, a banda d’alguna exposició com Spain is different del 1976 a la Galeria G de Barcelona, cal esperar fins al 1985, any en què participa en l'exposició Barcelona-Paris-New York al Palau Robert de Barcelona. També va
participar en els projectes presentats a la Virreina (1993) i al Centre d'Art Santa Mònica (2000).

Benet Rossell, licenciat en dret a Barcelona (1961) i diplomat en sociologia a Madrid (1962), es diplomà posteriorment en teatre a París (1964), ciutat on també cursà estudis de cinema etnogràfic al Museu de l’Home, dirigits per Jean Rouch (1965-66) i on coincidí amb els artistes plàstics Antoni Miralda, Joan Rabascall i Jaume Xifra, amb els quals formà l’anomenat Grup Català de París, conegut pels seu projectes multidisciplinaris i avantguardistes. Hi realitzà curtmetratges com Calidoscopi (1971, amb Xifra i Carles Santos), La Cumparsita (1972) i Miserere (1979), amb Miralda, i Bio Dop (1974, amb Rabascall) i, en solitari, Atrás etíope (1977), a més de Ceremonials (1974), mosaic fílmic a partir de les activitats del grup. Com a pintor i gravador realitzà obres en les quals apareixen grafismes diminuts que poden evocar des d’elements cal·ligràfics fins a petits insectes. Exposà les seves creacions als principals centres artístics d’Europa i de l’Amèrica del Nord.

Jaume Xifra va ser el primer dels artistes conceptuals catalans que va marxar a França en plena dictadura, el 1959. Primer es va instal·lar a la Provença i l’any següent a París, on va estudiar art a l’Académie Populaire d’Arts Plastiques i cinema a l’École Pratique des Hautes Études. Va ser ajudant dels escultors Apel·les Fenosa i César, i va iniciar la seva obra pròpia amb una sèrie de pintures que partien del rastre de l’objecte. Realitzades amb la tècnica del pochoir o estergit i els esprais, desplegaven una mirada crítica sobre la societat de consum. Entre 1969 i 1972, va tenir un paper destacat entre el grup d’artistes conceptuals coneguts com els Catalans de París, al costat d’Antoni Miralda, Antoni Muntadas , Joan Rabascall i Benet Rossell, amb qui va desenvolupar els «cerimonials», accions de gran participació col·lectiva. En contacte amb la cultura popular xilena de Huaquén, va crear un conjunt d’obres que enllaçaven amb el món de la ritualitat i la simbologia còsmica. Ja als anys vuitanta, el disseny d’un programa informaticolingüístic li va permetre tornar a la pintura, àmbit on va crear un sistema propi de computer painting. A partir de diferents famílies de signes, es combinaven formes que generaven el retrat d’una persona o d’un objecte. En conjunt, l’obra de Xifra és una obra visionària que enllaça amb la tradició del dadà, dels objectes impossibles, de l’objecte ritual i de la combinatòria entre tecnologia i creació artística. Jaume Xifra ser una peça clau en les accions col·lectives dels catalans de París com Memorial de Verderonne (1969), Festa en blanc (1970) i Festa en quatre colors (1972). Entre les seves exposicions, destaquen les que va fer a la Universitat de Perpinyà (2001), Centre d’Art Santa Mònica (2002) i la galeria Palma Dotze de Santa Margarida i els Monjos a Barcelona (2010). Va formar part del projecte 25%, de Francesc Torres, a la Biennal de Venècia de 2013. La seva obra forma part de col·leccions com la Fundació Suñol de Barcelona, la col·lecció Tous d’Art Contemporani i el MACBA de Barcelona.


els Catalans de Paris. Foto 2
 
 en Facebook esta exposición comparte en Twitter esta exposición   Como llegar

foto usuario
Iniciar sesión   |   Registrarse
  • Añade esta expo a tus favoritos
  • Envia este enlace a un amigo
Ver mis favoritos
Elige el idioma de la página
MUSAC Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León
Museo San Telmo
Museo Lázaro Galdiano
 

  TODAS LAS EXPOSICIONES DE ESTE ESPACIO  
Noves adquisicions 1
Noves adquisicions 1
Clausurada el 4 de enero de 2020

Una exposició formada per una selecció de dibuixos, pintures i escultures de diferents artistes, nacionals i internacionals, recentment adquirides i que es presenta per primera vegada a la galeria.  [ver+]
  
Joan Claret
Joan Claret
Composició Ritme Organització
Clausurada el 19 de octubre de 2019

Exposició de l´artista Joan Claret.  [ver+]
  
Abstracte, Figuratiu, Etcètera
Abstracte, Figuratiu, Etcètera
Clausurada el 7 de septiembre de 2019

Una exposició formada per una selecció d´obres de diversos artistes de la segona meitat del segle XX, centrada entorn a l'abstracció, la figuració i obres que balancen entre tots dos, tant per temàtica com per concepte.  [ver+]
  
els Catalans de Paris
els Catalans de Paris
Clausurada el 27 de junio de 2019

La Galeria Richard Vanderaa presenta l´exposició «els Catalans de Paris». Una mostra del grup d´artistes catalans auto-exiliats a París anomenat Els Catalans de Paris.  [ver+]
  
Des del Subsol
Des del Subsol
Poètiques visuals de la contracultura
Clausurada el 20 de abril de 2019

la GALERIA RICHARD VANDERA presenta una mostra col·lectiva que permet veure l´obra d´Escuder al costat de la d´altres artistes, locals i forans, que, com ell, estaven vinculats a les contracultures dels anys seixanta i/o setanta.  [ver+]
  
Abstraccions, etc
Abstraccions, etc
Clausurada el 9 de marzo de 2019

Obres d´una col.lecció privada.  [ver+]
  
Angles de reflexió
Angles de reflexió
Clausurada el 9 de febrero de 2019

Una exposició en col·laboració amb el FESTIVAL D'ART INDEPENDENT PEPE SALES que compta amb la participació de sis artistes relacionades amb la galeria que mostren la seva interpretació visual del poema Mirall del Coreà Yi Sang...  [ver+]
  
Jaume Faixó
Jaume Faixó
El caos i l´ordre
Clausurada el 19 de enero de 2019

la GALERIA RICHARD VANDERAA (llavors sota el nom de Galeria Jecsalis) va presentar a Sant Feliu de Guíxols una selecció d´obra de Jaume Faixó corresponent a l´etapa d´abstracció més pura d´aquest singular artista gironí.  [ver+]
  
IMPRESsionant
IMPRESsionant
Obra Gráfica Original
Clausurada el 17 de noviembre de 2018

La Galería presenta la exposición "IMPRESsionant" Obra Gráfica Original.  [ver+]
  
Teo Asensio
Teo Asensio
Espacialisme gestual · 1961-66
Clausurada el 13 de octubre de 2018

La Galeria inaugura la nova temporada amb l´exposició TEO ASENSIO Espacialisme gestual 1961-66, amb el fí de recuperar de l'oblit aquest artista informalista que al seu moment va ser nominat el "nou nom important" per Cirici Pellicer.  [ver+]
  
ABSTRACCIONS CATALANES...de Cuixart i Guinovart a Plensa i Lleó
ABSTRACCIONS CATALANES...de Cuixart i Guinovart a Plensa i Lleó
Clausurada el 31 de julio de 2018

La GALERIA RICHARD VANDERAA present l´exposició ABSTRACCIONS CATALANES... de Cuixart i Guinovart a Plensa i Lleó.  [ver+]
  
La geometria en moviment
La geometria en moviment
l´Art cinètic de Joan Puig Manera als anys 70
Clausurada el 9 de junio de 2018

Una selecció de l´exquisida obra que va realitzar Joan Puig Manera a la dècada dels 70, quan les seves línies geomètriques d´anys anteriors comencen a bellugar-se i intercalant-se, aconseguint així la dinàmica visual del seu cinètisme particular.  [ver+]
  
Tècnica mixta sobre paper
Tècnica mixta sobre paper
Col.lectiva
Clausurada el 14 de abril de 2018

La GALERIA RICHARD VANDERAA presenta a partir de l´1 de març l´exposició titulada Tècnica Mixta Sobre Paper, que recull pintures i dibuixos amb el paper com a suport d´artistes nacionals i internacionals, realitzades entre 1940 i 2017.  [ver+]
  
Kitaj a Catalunya
Kitaj a Catalunya
Clausurada el 24 de febrero de 2018

De les obres que formen part de l'exposició, destaquen Yaller bird, una de les litografies emblemàtiques de Kitaj del 1964 i que va ser triat pel British Museum de Londres per la portada del catàleg raonat Kitaj Prints el 2013.  [ver+]
  


Inicio » Mapa de museos y exposiciones » Cataluña / Catalunya » Girona » Girona » Galeria Richard Vanderaa » els Catalans de Paris » exposición Nº 45242