Fortuny. Foto 1
 
Fortuny
Dibuixos i Gravats
Clausurada el 30 de Marzo
Galería Artur Ramon Art
web: www.arturamon.com

Potser és perquè hi estem acostumats, però no sempre valorem prou l'exquisidesa, unida a interès historiogràfic, que tan sovint ens regalen les exposicions organitzades per Artur Ramon. Volem remarcar-ho en presentar aquests dibuixos i estampes de Marià Fortuny i Marsal (1838-1874), un tema que ens és prou conegut per haver-hi dedicat part del nostre temps vital per tam, ben . podria semblar que poc es pot dir de nou. Fehçment, però, estem davant d'unes peces   intemporals, que sempre mereixen relectures, inspiradores de noves idees que alhora propicien una actualització constant del corpus fortunyià_

Aixe, succeeix amb els dibuixos que es mostren, molt poc coneguts i fins i tot alguns inédits, que s'han pogut vincular amb altres obres, com consta a les fitxes de catàleg de la galeria: Apunts. Dona cosin, nen, cavall i altres, esbossos per quadre La platja Portici,Sis apunts d'un gos,Personatges en un parc, Dos estudis: dona nua dempeus i dona agenollada, i la magniifica aiguada dona amb vestit de ras,alnostre parer un retrat de Mme. Gaye, l'esposa del secretari del duc de Riansares, que Fortuny pintà el 1865 i actualment es conserva al Metropolitan Museum de Nova York.
Quant a les estampes, Fortuny, com altres grans artistes va fer del gravat un fet experimental, perceptivament i tècnicament, basat en una equilibrada disposició compositiva, una resolució eclèctica i la bellesa dels temes. Es pot asseverar que les seves estampes, amb la desimboltura i espontaneItat —a voltes no mancades d'intimitat i Runy del gust més decadent d'alguna part de la seva pintura—, passant del virtuosisme figuratiu a, fins tot, vorejar 1. abstracció, obren una via d'accés imprescindible per comprendre Integrament la seva personalitat artística.

Fortuny va seguir la tradició formativa d'estudiar els grans mestres del passat: Velizquez, Ribera, Rembrandt, els Tiepolo, Goya... I precisament aquí, com a mostra, es pot observar r es-tupend dibuix Estudi de , `VIII Estació del Via Crucis' gravat de Giandomenico Tiepolo, filiació que hem publicat darrerament. D'altra banda Francisco de Goya va Sef el seu referent no sols en el tractament de raiguafort r aiguatinta, sinó demès la iconografia, com en l'estampa de tendència neorococó o de casaca botànic, un bellíssim i rar exemplar imprès sobre luxós paper pergamí. El protagonista, vestit a la moda del set-cents immers en un jardí frondós, observa la vegetació, de la qual sobresurten unes enravenades malves reials, en un entom espumejant que evoca el colorit preciosista dels seus quadres.

Igualment de les lliçons de Goya amb l´aiguatinta y la nocturnidad va extreure el mestratge que queda pales entre d'altres obres, en la gran Serenata -aquí la prova és en paper de Xina «volant». Un tema romà inspirat en la quotidiana del Trastevere, on un grup de músics de carrer són capitanejats pel pinxo Meo Patacca, popular personatge de dilatat pedigrí teatral i folklóric que Fortuny coneixia molt bé, a la vista dels nombrosos dibuixos que va realitzar. Precisament aquí en tenim un bon exemple, Dos apunts: Mtisic tocant la mandolina, amb personatges iguals o semblants aLs de la troupe d'en Patacca

L'estimació dels aiguaforts fortunyians arrenca ja al segle xix, com confirmen la bibliografia i els testimonis de personalitats diverses, entre les quals Vicent Van Gogh. L'artista, d'inspiració tan dispar de la seva, se sentí colpit pels gravats de Fortuny. En la carta enviada des de La Haia, el 3 de gener de 1883, al seu germà Theo deia: «He vist a l'aparador de G. i Cie [Goupil] un aiguafort de Fortuny. Un Anacoreta, així com dues belles proves, Cabilenc mort iLa vetila. En aquest moment sento molt haver-te escrit fa poc que no apreciava l'obra de Fortuny: trobo aquestes peces molt belles. En fi, ho comprendràs sense que t'ho expliqui.»

LAnacoreta, identificat amb sant Jeroni amb Job, és un eremita assegut d'esquena a l'espectador enmig d'un paisatge prewagnerià imponent i borrascós. Un vell secall mig nu, que al-ludeix a la solitud i deixa el seu protagonisme en l'anonimat. La força significativa recau totalment en el paisatge, una natura tempes-tuosa de matisos romàntics que domina la composició del seu gravat més espectacular.

La mort, el silenci del trà, sit final, el dol de l'amic i el recolliment és l'assumpte principal de rÀrab vetllant el cadàver del seu amic, també present aquí en un vell exemplar estampat en paper de Xina collé. Pertany a la sèrie de temàtica magrebina o marroquina: Tanger, Ferrer marroquí,Croquis... Fou en aquelles contrades que Fortuny forjà i circumscrigué el coneixement i la magistral captació de la llum africana que tan . va transmetre en blanc i negre sobre el paper.

Certament molts artistes han viatjat pel nord d'Àfrica, abans i després de Fortuny, però molt pocs han tingut l'experiència de guerra que, per primera vegada, el va portar fins tampoc gaires han captat en gravat -no és el cas de la pintura- el sentiment sincer d'aquells personatges, despullant-los dels elements més anecdótics o folldórics que tan de moda van estar a Europa a partir de la segona meitat del xix.

Tanmateix Croquis, estampat sobre paper pergamí, és un aiguafort de poc contrast lumínic, de grisos de baixa intensitat, un efecte que, contrari del que puguin opinar els ortodoxos -s'ha dit que és una estampa inacabada frustrada tècnicament-, resulta molt harmónic, amb l'enfocament del non finito al-lusiu al buit del desert i lamise en page de les figures. Aquesta obra fa pensar en una presa fotogràfica d'un primer pla de personatges desenfocats Der una ràfega de vent sorrenc, en resum, en un viratge cap a la modernitat.

D'inspiració clàssica i posa acadèmica, no podem deixar d'esmentar la Victària. La prova que presenta Artur Ramon té la particularitat que procedeix de la col.lecció de Michael Justin Wentworth, expert en el pintm i gravador del xix James Tissot i autor del catàleg raonat dels seus gravats. Junt amb la obra també fortament arrelada en la figuració arcàclica i mediterrània, és una de les seves creacions més celebrades, i la va treballar amb diferents tècniques. Mentre que l'altra cara de la moneda és Hoprze estès a terra, l'únic gravat de Fortuny en què apareix elpathos, el dolor, la convulsió del cos seminu tombat a terra. L'home sofreix i intenta incorporar-se de manera que, per l'energia que emana el cos i les formes de la vestidura, tendeix a una nova expressivitat que el diferencia de la resta de gravats.

Sense voler fer més llarga aquesta presentació i abans de concloure, vull recordar una vegada més que estem davant d'un artista català, un dels majors de tots els temps. Fa quasi un segle, quan l'impressionisme ja era un clàssic, s'havia imposat la revolució cubista i W. Kandinsky ja havia presentat la seva primera abstracció, Ortega y Gasset, en escriure la necrológica de l'emperadriu Eugènia de Montijo reblava: «como espafioles no podemos olvidar que Eugenia de Montijo y Mariano Fortuny han sido las dos últimas victorias de Espanya sobre Europa» (EI Sol, 13 juliol 1920).

Maria Rosa Vives Piqué

 

 en Facebook esta exposición comparte en Twitter esta exposición   Como llegar

foto usuario
Iniciar sesión   |   Registrarse
  • Añade esta expo a tus favoritos
  • Envia este enlace a un amigo
Ver mis favoritos
Elige el idioma de la página
MUSAC Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León
Museo San Telmo
Museo Lázaro Galdiano
 

  TODAS LAS EXPOSICIONES DE ESTE ESPACIO  
L´Ultima exposició
L´Ultima exposició
Clausurada el 15 de julio de 2016

Per aquesta tasca la galeria va rebre el prestigiós premi ACCA el 1988. Les 187 esmosicions realitzades queden en la nos. memória i troben el seu testimoni a .vés .1s catálegs, en qué han col-laborat escriptors rellevants de diverses generacions...  [ver+]
  
Serra de Rivera
Serra de Rivera
Clausurada el 4 de junio de 2016

Serra de Rivera és un dels referents de la pintura realista. Artur Ramon Art presenta una selecció de la seva última obra. Les seves temàtiques son diverses tot i que el bodegó és el fil conductor de la mostra.  [ver+]
  
Enric Pascual Monturiol
Enric Pascual Monturiol
Clausurada el 30 de marzo de 2016

Amb aquesta breu mostra antológica recuperem la memoria d´un de tants artistes moderns catalans engolits per la desídia i l´oblit.  [ver+]
  
Fortuny
Fortuny
Dibuixos i Gravats
Clausurada el 30 de marzo de 2016

Estem davant d´un artista català, un dels majors de tots els temps.  [ver+]
  
La celebració de la vida
La celebració de la vida
Representació de les arts escèniques a través de la plàstica
Clausurada el 30 de enero de 2016

Una de les missions de l´art és representar la realitat com una celebració de la vida. La mostra que presentem aprofundeix en la representació de les arts escèniques a través de la plàstica...  [ver+]
  
Ángel Bofarull: recrear la nostalgia
Ángel Bofarull: recrear la nostalgia
Clausurada el 30 de enero de 2016

Exposición del artista Ángel Bofarull.  [ver+]
  
El Prodigio
El Prodigio
Clausurada el 30 de noviembre de 2015

La galería de Barcelona expondrá durante todo el otoño una muestra llena de piezas insólitas, comisariada por Artur Ramon y Pablo Milicua, y con piezas de Evru, Carlos Pazos, Marcel·lí Antúnez y Yolanda Tabanera.  [ver+]
  


Inicio » Mapa de museos y exposiciones » Cataluña / Catalunya » Barcelona » Barcelona » Galería Artur Ramon Art » Fortuny » exposición Nº 12587