El cine de Albert Serra (Banyoles, 1975) ha triunfado tanto en los museos como en las salas de cine. En 2016 se estrenaba en el Festival de Canes la película La mort de Louis XIV. En ella, Serra filmaba la agonía del Rey Sol para mostrarnos cómo el personaje más poderoso de la Francia de su tiempo expiraba solo en la cama después de sufrir una gangrena. Jean-Pierre Léaud era el protagonista. Un año después, Serra decidió organizar una performance en una galería de arte de Lisboa sobre la muerte de Luis XIV. El título era Roi Soleil y nació como si la obra fuera la hermana gemela del largometraje fílmico. Esta vez el intérprete sería Lluís Serrat.
Serra dio forma a Roi Soleil recuperando la idea original de mantener a Jean-Pierre Léaud, figura legendaria de la Nouvelle Vague francesa, en actitud moribunda y a lo largo de varias semanas en el hall del Centro Georges Pompidou de París. Sin embargo, en esta ocasión lo haría con un actor diferente. La obra, que en varios lugares se ha presentado como una instalación, lleva hasta el límite el juego de Serra orientado hacia la búsqueda de una cierta inocencia en la gestualidad del actor. Al fundir la performance y la instalación, en Roi Soleil Serra ha creado “una bestia minimalista” —tal como afirmó un crítico de cine— bañada en luz de neón roja.
El cinema d’Albert Serra (Banyoles, 1975) ha triomfat tant als museus com a les sales de cinema. L’any 2016 s’estrenava al Festival de Canes la pel·lícula La mort de Louis XIV. En ella, Serra filmava l’agonia del rei Sol per mostrar-nos com el personatge més poderós de la França del seu temps expirava sol al llit després de patir una gangrena. Jean-Pierre Léaud n’era el protagonista. Un any després, Serra va decidir organitzar una performance en una galeria d’art de Lisboa sobre l’acció de la mort de Lluís XIV. El títol era Roi Soleil i va néixer com si l’obra fos la germana bessona del llargmetratge fílmic. Aquesta vegada l’intèrpret seria Lluís Serrat.
Serra va donar forma a Roi Soleil tot recuperant la idea original de mantenir Jean-Pierre Léaud, figura llegendària de la Nouvelle Vague francesa, en actitud moribunda i durant setmanes al hall del Centre Georges Pompidou de París. Ara, però, ho faria amb un actor diferent. L’obra, que en diversos llocs s’ha presentat com una instal·lació, porta fins al límit el joc de Serra orientat cap a la recerca d’una certa innocència en la gestualitat de l’actor. En fondre la performance i la instal·lació, a Roi Soleil, Serra ha creat “una bèstia minimalista” —tal com va dir un crític de cinema— banyada en llum de neó vermella.
![]() |
en Facebook esta exposición | comparte en Twitter esta exposición | Como llegar |
|
TODAS LAS EXPOSICIONES DE ESTE ESPACIO
|