Amb sort, la nostra vida és un llarg trajecte que transcorre pel temps des de la infància fins a la vellesa. Aquest trajecte, que no sempre és un disseny exacte dels nostres somnis, és una espècie de viatge on cadascun de nosaltres busca el territori on sembrar aquells records, vivències o temors que ens van acompanyar des del mateix moment en què obrim els ulls al món.

Tornar a casa és una mirada entre la tendresa, el dolor i potser la nostàlgia, d'aquella illa que va ser la nostra mare, d'aquella illa lluminosa i verge per fora, grisa i de vegades fosca per dins.

Però al cap i a la fi la nostra llar, en un temps en què, malgrat tot, la innocència i els desitjos eren possibles, un temps de les nostres vides que va construir els fonaments de la nostra obra.
Ara que mirem tot plegat i amb molta distancia, un se n’adona de que no tot es mentida ni tot es veritat, que tal volta el mon no es ni una cosa ni l’altra.