El compromís vocacional esdevé, sovint, sinònim de gran exigència i anuncia resultats brillants. En Lluís Almazán es va proposar ésser artista i ho va aconseguir. La tenacitat i l’autoexigència van marcar el seu camí creatiu, determinant un estil i una manera d’expressar-se: l’hiperrealisme.  

Presoner de la nostàlgia va orientar part de la seva tasca pictòrica a immortalitzar objectes vells, majoritàriament de la pagesia. També va trobar a les bicicletes decadents una nova força expressiva. Petits bocins de la quotidianitat rural referits amb la màxima sensibilitat.  

Però sens dubte, la gran obsessió, el gran repte, va ésser pintar el Port de Barcelona. Durant anys es va deixar captivar per aquest món tan diferent. Una activitat sovint desconeguda, uns vaixells i remolcadors com a protagonistes principals d’una vida portuària molt intensa. Cada racó del port va ésser objecte d’un minuciós anàlisi descriptiu. Durant mesos i mesos intentava pintar l’ànima dinàmica del port de Barcelona.  

Testimoni darrer d’una gran passió. És l’homenatge de Lluís Almazán al Port de Barcelona. Per a nosaltres, el millor testimoni de reconeixement a l’artista.  

Arcadi Calzada