foto
 
José Antonio Hernández-Díez
Chiviados

La Galeria Estrany-de la Mota té el plaer de presentar la quarta exposició individual de José Antonio Hernández-Díez (Caracas, Veneçuela, 1964) a la galeria.

L’exposició Chiviados1 és un procés d’hibridació i apropiació de les estètiques minimalistes i una respos-ta irònica, a les lectures que els artistes llatinoamericans van fer dels corrents artístics hegemònics que provenien del context nord-americà i europeu. Una aposta per un postminimalisme low-tech que, a partir de desplaçaments semàntics i amb una alta càrrega emocional, l’humanitzen i permeten establir una major relació de complicitat amb l’espectador.

A mitjans de la dècada dels anys seixanta va aparèixer als Estats Units, una nova tendència, bàsica-ment escultòrica, que es va caracteritzar per una simplicitat de forma i recursos, un aspecte fred i industrial i, en conseqüència, per evitar qualsevol intenció narrativa. El que actualment coneixem com Minimalisme, terme encunyat el 1965 pel filòsof anglès Richard Wollheim en referir-se a les obres del pintor americà Ad Reinhardt. Aquest nou “–isme” designava, de manera una mica simplista, allò “nou” d’aquest estil. Es va instaurar i va ser utilitzat per designar el treball d’un grup d’artistes com Donald Judd, Dan Flavin, Sol Lewitt o Robert Morris.

Als anys setanta, les influències d’aquest nou estil artístic van arribar a Amèrica Llatina, on es van assimilar i combinar amb elements propis creant, d’aquesta manera, unes ramificacions d’aquesta estètica. Com apunta el crític i comissari cubà Gerardo Mosquera són grans mestres de copiar sense sentiment de culpa, però, tant la cultura com l’art llatinoamericans s’ha especialitzat en apropiar-se i resignificar els models culturals euro–nordamericans, generalment, d’una manera radicalment trans-formadora3. Un mestissatge propi del procés postcolonial en el qual es barregen aquestes influències del llenguatge “internacional” amb aquells elements que els permeten la reconstrucció d’una identitat pròpia.

Amb aquest projecte, José Antonio Hernández-Díez vol posar en evidència els processos d’hibridació i apropiació que responen a la situació postcolonial d’Amèrica Llatina. Recupera l’estructura elèctrica dels tubs lluminosos fluorescents que utilitzava l’artista minimalista Dan Flavin i substitueix els tubs per altres objectes elaborats de manera industrial: escombres i desembussadors. Realitza un assemblatge d’objectes fabricats en sèrie, desproveint-los de la seva funció original, i generant altres objectes híbrids, amb una clara estètica Pop. Els objectes estan dislocats de la seva funció habitual, es re-configuren i pateixen un desplaçament semàntic a partir d’aquestes juxtaposicions inesperades. Una estratègia que ja havia utilitzat anteriorment en altres treballs com la sèrie Pensadores (2000), en la qual utilitzava les lletres de les marques de sabatilles esportives amb la finalitat de compondre noms d’alguns filòsofs. Encara que és important recordar com assenyalava el comissari Ivo Mesquita que no es tracta d’objets trouvés, sinó de de construccions molt ben plantejades4. Estableix jocs prosaics amb els objectes que descontextualitza del seu àmbit domèstic i, amb una fina ironia o refinat humor negre, potencia la multiplicitat dels significats que aquests poden arribar a tenir.

D’altra banda, rescata la dimensió humana de la cultura atresorada pels museus, gràcies al fet que els objectes que utilitza formen part de l’imaginari quotidià. L’espectador és capaç de reconèixer-los amb més facilitat i aquesta relació de semblança, els fa perdre la condició d’objectes intocables. Alho-ra, aquestes escultures sobrepassen la autoreferencialitat i la deformació de l’original permet re-significar els dogmes imposats5. Amb elles, l’artista remet de forma anòmala a com en aquests museus europeus i/o americans, en els quals podem trobar les composicions originals de Flavin, el personal de neteja, en la majoria dels casos, serà llatinoamericà. Una discontinuïtat en el discurs minimalista, que ha deixat de respondre a la màxima formal del Minimal Art, proposada per Frank Stella, (“És només el que veus”)6 per respondre a posicions polítiques i socials marginals. De la mateixa manera, que quan va rea-litzar la sèrie Que te rinda el día (1996) en el qual les taules i les cadires, amb una clara referència a les escultures-mobiliari de Richard Artschwager, tenien la marca d’una dentadura: la cicatriu de l’artista sobre l’objecte.

Aquest projecte està molt relacionat amb una de les sèries més recent realitzada per l’artista, Pisata-rio (2015), però en aquest cas ha apostat per abordar-lo amb un llenguatge més vernacle: no es tracta de criticar allò “internacional”, sinó de pluralizar-lo més enllà del corrent hegemònic. L’artista és cons-cient de l’estereotip cultural originat per l’efecte de la globalització artística contemporània i genera una confrontació entre els referents de les noves tendències internacionals i la realitat sociocultural llatinoamericana


 
 en Facebook esta exposición comparte en Twitter esta exposición   Como llegar

foto usuario
Iniciar sesión   |   Registrarse
  • Añade esta expo a tus favoritos
  • Envia este enlace a un amigo
Ver mis favoritos
Elige el idioma de la página
Galería Trama

  TODAS LAS EXPOSICIONES DE ESTE ESPACIO  
José Antonio Hernández-Díez
José Antonio Hernández-Díez
Chiviados
Clausurada el 3 de marzo de 2017

Amb aquest projecte, José Antonio Hernández-Díez vol posar en evidència els processos d´hibridació i apropiació que responen a la situació postcolonial d´Amèrica Llatina.  [ver+]
  
Patricia Esquivias. Rueda, repite, mujer
Patricia Esquivias. Rueda, repite, mujer
Clausurada el 2 de diciembre de 2016

La Galeria Estrany de la Mota té el plaer de presentar una nova exposició de l´artista Patricia Esquivias en el marc del Barcelona Gallery Weekend.  [ver+]
  
Gerard Ortín
Gerard Ortín
Vijfhoek
Clausurada el 16 de septiembre de 2016

La Galeria Estrany-de la Mota té el plaer de presentar l´última exposició de la temporada, la primera exposició individual de l´artista Gerard Ortín.  [ver+]
  
Martí Anson
Martí Anson
Se vende plaza de parking
Clausurada el 17 de mayo de 2016

La Galeria Estrany de la Mota té el plaer de presentar la primera exposició individual de l´artista Martí Anson.  [ver+]
  
VVAA. La mula y la fea
VVAA. La mula y la fea
Colectiva
Clausurada el 18 de febrero de 2016

La multiplicidad de puntos de vista planteados alrededor del dibujo convergen en un mismo aspecto: la puesta en escena de los mecanismos por los cuales se construye el sentido (del humor).  [ver+]
  
Francesc Ruiz
Francesc Ruiz
Los alrededores
Clausurada el 5 de diciembre de 2015

Exposición del artista Francesc Ruiz.  [ver+]
  
Rasmus Nilause
Rasmus Nilause
The Looks.The Lux
Clausurada el 18 de septiembre de 2015

Nilausen presenta una selección de trabajos recientes centrados en la percepción, la luz y el lenguaje, como elementos clave para la interpretación subjetiva de una obra de arte.  [ver+]
  
Formas de lo Cotidiano
Formas de lo Cotidiano
Clausurada el 19 de junio de 2015

Las obras seleccionadas comparten cierta preocupación por el medio social y lo utilizan como laboratorio experimental del cual extraer distintas lecturas sobre lo cotididiano...  [ver+]
  
Ana Prada
Ana Prada
Don´t Escape The Oordinary
Clausurada el 28 de marzo de 2015

Exposición de la artista Ana Prada.  [ver+]
  
Richard Venlet
Richard Venlet
Sertificate
Clausurada el 10 de enero de 2015

Exposición del artista Richard Venlet.  [ver+]
  
Jonathan Millan
Jonathan Millan
Clausurada el 31 de octubre de 2014

Para su primera exposición individual Jonathan Millán ha realizado un despliegue de más de 100 dibujos, varias esculturas y tres murales de grandes dimensiones pintados específicamente sobre los muros de la Galería.  [ver+]
  
Ignasi Aballí
Ignasi Aballí
Ver Visiones
Clausurada el 17 de julio de 2014

La Galería Estrany-de la Mota tiene el placer de presentar VER VISIONES el nuevo proyecto de Ignasi Aballí.  [ver+]
  


Inicio » Mapa de museos y exposiciones » Cataluña / Catalunya » Barcelona » Barcelona » Galería Estrany de la Mota » José Antonio Hernández-Díez » exposición Nº 22078